UNS DRETS MÉS UTÒPICS QUE REALS

El dia 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Drets de la Infancia, uns drets que actualment no constitueixen una realitat.

La convenció sobre els Drets de l’Infant és un tractat internacional aprovat per l’Assamblea de les Nacions Unides el 20 de Novembre de 1989. El text, que va ser recolzat per tots els països excepte Estats Units i Somàlia, aprovava una sèrie de Drets per als infants i els convertia així en subjectes de ple dret.

La Convenció del 89 va suposar tota una fita per tots els membres participants, ja que dotar els més desprotegits d’un sistema de protecció era un molt bon inici per donar forma a un món ple d’injustícies que en aquell moment s’estava transformant tant políticament, com socialment, i per tant, per primera vegada es podia començar a pensar en un món una mica més just i igualitari.

D’això ja fa 18 anys, és a dir, ha passat el temps suficient com perquè la majoria de països hagin aplicat mesures beneficioses per aquest col·lectiu, però no tan sols s’han ignorat la majoria d’aquests drets als petits, sinó que en molts casos s’han transgredit i s’han negat aquests drets en moltes parts del planeta. Són molts els reptes que resten per dur a terme i que, desgraciadament, es reflecteixen en totes aquestes xifres recollides periòdicament per la Fundació Unicef:

· 1 de cada 4 nens viu en condicions d’extrema pobresa, fet provocat perquè la família ingressa menys d’un euro al dia.
· 1 de cada 12 nens i nenes mor abans de complir els 5 anys d’edat.
· Més de 120 milions de nens en edat escolar no van a l’escola, la majoria dels quals són nenes.
· 300.000 nens i nenes exerceixen de soldats en conflictes armats pels quals poden perdre la vida.
· Més d’1,8 milions de nens, i sobre tot, nenes estàn sotmesos a l’explotació sexual.
I finalment, cada minut, un nen/ena mor per malaltia vinculada al SIDA.

Són dades que veritablement posen la pell de gallina i que es repeteixen dia rere dia en alguns països.

Per aquest motiu, dies com el 20 de novembre ens serveixen per recordar-nos que els drets de la infància estan aprovats i ratificats, però no estan, ni de bon tros, garantits.