El PERIODISTA, de vocació a professió

El periodisme és una de les professions més compromeses i lligades que hi ha actualment. Tenir la responsabilitat de fer de mediador entre la informació i la població és tot un compromís, que no tothom sap canalitzar ni exercir correctament.

La labor d’un comunicador és sovint complexa i complicada i té una gran transcendència social a la vida de les persones. La funció del periodista és ser analític, ser crític amb els problemes actuals i fer de veu de la gran massa poblacional en l’entorn públic. També implica moltes vegades negociar amb el poder o contradir-lo i exposar-ho públicament. Però qualsevol de les activitats que realitza un periodista són transcendentals, ja que van més enllà de la redacció, tenen una repercussió pública i poden fer canviar determinades qüestions del nostre món.

Els periodistes són els veritables sobirans de la nostra societat, perquè a la pràctica tenen molt més poder que el que coneixem popularment com a Govern. Per tant, mitjans de comunicació i periodistes tenen una missió i una funció social de gran abast. La seva missió és, o hauria de ser, la d’actuar com a canals d’informació i de transmissió de tot el que altera l’ordre públic del país perquè únicament a través d’ells es forma la opinió pública i, com a conseqüència, la opinió de tots els conciutadans. Però, no sols això, un bon periodista ha de basar-se sempre en les normes ètiques que recull el Codi Deontològic i actuar com a veu crítica de les accions que consideri injustes, així com denunciar els nombrosos actes de desigualtats socials que es cometen dia rere dia a la nostre societat.

La missió del periodista és recol·lectar la informació necessària per donar al públic una visió acurada, precisa i versemblant de la veritat, ja que la veritat total és impossible d’aconseguir. Sempre hi hauran diverses versions d’una mateixa història, diversos punts de vista corresponents a diferents fonts d’informació i interessos comercials, econòmics i polítics que entorpiran l’accés a la veritable realitat de les coses.

Un bon exemple de bon periodisme el trobem en el que va ser escollit l’any 1999 el millor periodista polac del segle XX, Ryszard Kapusczinsky, un periodista compromès, lluitador i inconformista, conegut popularment com un dels grans mestres del periodisme modern. Els seu darrer llibre Los cínicos no sirven para este oficio recull constants crítiques adreçades a aquelles futures generacions que poden fer possible un periodisme humà, de denúncia i autèntic. El llibre està escrit en forma de diàlegs. Aquestes converses ens mostren la cara més compromesa de l’autor amb aquells sectors més desafavorits, a qui només ell ha sabut donar cara i ulls a través dels seus relats. El lector té la oportunitat de conèixer al llibre un Kapuscinski sincer i crític amb el paper que actualment tenen els mitjans de comunicació a la societat. El llibre s’ha convertit en un exemple de superació d’un autor que ha convertit la seva forma de fer periodisme en una escola d’admirables valors.

El bon periodisme també rep el nom d’ Anna Politkvoskaya, la brillant i combativa periodista russa assassinada a l’interior del seu pis a Moscou, sentenciada a mort per les seves crítiques als actes irregulars del govern a rus i altres denuncies expressades als seus articles i llibres. És també. Ella simbolitza el drama dels periodistes caiguts en altres parts del món por defensar les seves idees o, simplement, per exercir dignament la seva professió: informar.

Una frase resumeix per a mi l’essència de la funció i missió del bon periodisme:

“El escritor como el periodista deben ser brillantes soldados del derecho, defensores y paladines de la justicia. Son gloriosas esas grandes luchas de la prensa que dan por resultado el triunfo de una buena causa y la victoria de una alta idea”.

Cent anys després d’aquesta afirmació, aquesta missió continua vigent, perquè som nosaltres els que ens hem d’erigir a favor de la justícia, a favor dels nostres drets, perquè som els únics que tenim veu per fer-ho i perquè aquesta és la finalitat de la nostra humil professió.