La lectura, un hàbit que no es pot pedre

Els nens ja no se senten tan atrets pel món de la lectura i esta deixant de banda els llibres perquè el veuen com un hàbit avorrit, sense al·licient i perden, per tant, capacitat de comprensió lectora, tal com demostren les estadístiques de l’Informe PISA, un estudi de referència sobre els sistemes educatius del món desenvolupat

Els adolescents espanyols són els que més han baixat el seu nivell de lectura. Concretament, aquesta ha descendit de 581 a 561 punts de mitjana, fet que l’ha fet caure fins al lloc número 35 d’un total de 57 països, fins a situar-se per sota de Luxemburg, Itàlia, Portugal o Eslovàquia, els quals sempre havien obtingut pitjors resultats que el país espanyol.

Tot i el mal resultat, és important saber que no tot està perdut i que existeixen iniciatives i maneres de recuperar aquest hàbit i de fer-lo interessant pels més joves.. Els experts asseguren que encara hi ha remei i que no està tot perdut.

Algunes de les possibilitats recomanades per a fomentar l’hàbit de lectura entre els adolescents són:

Dedicar un moment diari a la lectura de llibres dels nens. Aquesta mesura es pot dur a terme des de l’escola o des de casa. Una hora abans d’anar a dormir es podria dedicar a l’exercici de la lectura o les escoles podrien recomanar lectures interessants com a “deures”.

Una altra possibilitat més personalitzada seria la de recomanar un llibre interessant i adaptat a la personalitat de cada nen des de l’escola. Així, els nens escollirien personalment el tipus de lectura a fer i mostrarien més interès que fins ara.

Aquestes activitats «extraescolars» haurien de també tenir el seu espai a l’escola perquè és allà on els nens tenen el seu primer contacte amb la lectura i els professors són els principals responsables de impulsar i mantenir aquest hàbit entre els seus alumnes com a principals agent en la seva educació.

Bona part de la culpa d’aquesta actitud de rebuig cap als llibres la tenen les noves tecnologies, entre elles, Internet i la TV com a principals. Els nens prefereixen passar-se hores jugant a l’ordinador, navegant per Internet o veient la TV que llegir-se les pàgines d’un llibre «avorrit» i «inanimat».

Els adolescents de 10 a 13 anys tenen uns índexs de lectura de fins un 70%, segons dades de la última enquesta de la Federació de Gremis d’ Editors d’ Espanya sobre hàbits de lectura. Una de les causes és la mobilitat que tenen en questa franja d’edat. Comencen a sortir de «festa», a conèixer molta gent, a sortir a les tardes, a conectar-se a Internet i deixen els llibres completament apartats perquè no tenen «temps» per llegir. Per tant, cal buscar solucions encarades a les noves tecnologies i que permetin alhora que els joves gaudir d’un bon llibre.

Una cosa és clara. I és que la lectura forma part de les nostres vides i de la nostra història. Per la gent apassionada a la lectura un llibre permet transportar-te a l’escena on passen els fets, viure altres vides, posar-te a la pell dels seus personatges, emocionar-te i sobretot, enriquir-te culturalment. Per tant, no podem deixar que els nostres joves abandonin la lectura, perquè això comportaria perdre també bona part de la nostra pròpia identitat.

El pluralisme informatiu als informatius

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya constata a través d’un informe que hi ha un fort desajust entre les informacions de les diveres comarques que es donen als diferents “Telenotícies” de mitjans catalans. Aquesta discriminació afecta molt especialment aquells pobles de menys de 5.000 habitants. D'una banda, tot i representar un 10 per cent de la població només protagonitzen el 5 per cent de les notícies. D’altra banda, quan aquests són els protagonistes de la informació és perquè s’ha produït alguna catàstrofes natural, crisis forta o una polèmica que és destacable i q ue implica d’alguna manera la resta de Catalunya

Segons l’estudi, per contra, la ciutat de Barcelona protagonitza la majoria de les notícies i obté una sobrerepresentació amb el conjunt de ciutats catalanes. A més a més, també s’ha obserbat un cert centralisme a la resta de capitals de província (Tarragona, Lleida i Girona). De fte, una de les conclusions que n’ha extre el CAC és que la organització apareguda als iformatius s’organitza més atenent a les divisions provincials del país que a les comarcals.

L'estudi de l’organisme vigilant de l’audiovisual a Catalunya té com a finalitat analitzar el pluralisme territorial dels informatius dels tres operadors principals en l'àmbit català enre l’abril i el juny del 2007 (Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i 8tv) i dos d'àmbit local (Barcelona TV i TV l'Hospitalet).

Per comarques, i seguint la lògica de l’estudi, el Barcelonès concentra el 31,2% de la població de Catalunya i Televisió de Catalunya li dedica un total de 59,1% de les informacions, Teleisió Espanyola, li atorga un 55% i 8tv, el 70,7%.

Entre les conclusions extretes de ll’informe destaca el fet que Barcelona ocupi una quota de pantalla "excessiva" als informatius de televisió, amb una gran concentració de notícies sobre el Barcelonès, que la situen per sobre del seu pes demogràfic resepcte el conjunt del país. Aquesta conclusió, arrossega a l’excessiva popularitat de la resta de capitals provincials i le sbeneficia notablement enfront de la resta de comarques catalanes.En canvi, les poblacions catalanes més petites són les que resulten més maltractades respecte el tracatemtnr ebut als mitjans de comunciació. Les localitats amb més de 50.000 habitants ocupen més del 80% del temps d'informació, mentre que als municipis que compten amb menys de 5.000 habitants només se'ls dedica un 5 % de les notícies, tot i representar un 10 per cent del conjunt de població.

També s’hi afegeix el fet que als municipis més petits hi ha una "sobrerepresentació" dels conflictes socials i les notícies relacionades amb el medi ambient i la societat. Per contra, les notícies relacionades amb l’art, cultura, educació o ensenyament són les que reben menys cobertura. Per aquest motiu, els participants en l’estudi demanen formalment a les televisions atalanes que comencin a aplicr criteris de proporcionalitat en la sea cobertura informativa diària. Només d’aquesta forma, s’aconseguirà un pluralisme real i efectiu.

Neix Wikilengua, la pàgina democratitzadora del castellà

La nova web és un recurs per utilitzar correctament el castellà, on es poden consultar amb una orientació essencialment pràctica els dubtes més freqüents sobre l’ús de la llengua espanyola, que es pot anar corregint i estenent amb la col•laboració de la pròpia entitat. A l’estar oberta i accessible a persones de tot el món, la Wikilengua és converteix també en un mitjà per a reflectir la diversitat i la riquesa de la llengua en totes les seves variants dialectals.

La pàgina web es creix i es consolida mitjançant una comunitat en la que poden participar autors, traductors, editors, lingüistes, professors, estudiants i periodistes. Està adreçada a totes aquelles persones interessades en la llengua, individualment o com a part d’una entitat que tenen interès a compartir el seus coneixements amb altres persones. Es tracta d’una pàgina web que ofereix informació pràctica als seus participants.

En altres paraules, la Wikilengua és “un punt de trobada de correctors, periodistes, lingüistes, etc., per a compartir les solucions que s’ han trobat problemàtiques; una guia d’estil que serveixi d’ajuda en l’ aplicació de les normas; un mitjà per a avisar sobre possibles errors que els propis membres torbin amb freqüència en la correcció o la traducció, en els mitjans de comunicació i en els textos escrits en general”.

Aquest recurs on line marca l’inici d’una nova era: la era wiki: la de la informació, divulgació, consulta i participació de manera oberta i democràtica al ciberespai. Un espai on les regles de joc són completament diferents, un lloc on es decideix el futur de les nostres llengües i on domina in crescendo l’anglès i comença a arrancar amb força el xinès. Per això, és vital per a la llengua castellana entrar de ple en aquest cibereespai inspirat en la pàgina web Wikipedia.

La Casa d’ Amèrica de Madrid va ser el lloc escollit per a presentar aquesta nova eina interactiva, que forma part d’un projecte de la Fundació per a l’Español Urgente (Fundéu BBVA) amb la col•laboració d’ Accenture España, Red.es i la Fundación de la Universitat Autònoma de Madrid. Aquesta iniciativa també rep el suport de la Real Acadèmia espanyola i de la coneguda agència de noticies Efe.

Es tracta d’un instrument per a tots aquells apassionats de la llengua i de les noves tecnologies, per a aprenents i experts que vulguin entrar al cibercentre de coneixement d’una llengua que és parlada per més de 400 milions de persones a tot el món. Aquest 2008 serà sense dubte l’any de desplegament de les pàgines wiki, un espai de trobada lliure, obert i democràtic on la informació passarà de ser una mercaderia a una eina d’interactivitat per a molts internautes.

Classes d’alcohol i de sexualitat al Messenger amb el robot Robin

El Ministeri de Sanitat de l’estat espanyol ha posat en marxa, juntament amb l'empresa Microsoft, Robin, un robot que educarà els joves en matèria sexual i en el consum de begudes alcohòliques a través del servei de missatgeria de Windows Live: el conegut Windows Messenger. Aquesta eina informàtica és una invent pioner al món i tindrà una labor molt important entre la població més jove

En concret, serirà d esuport al col·lectiu juvenil d’entre 12 i 17 anys i els orientarà sobre qüestions relacionades amb la prevenció de malalties de transmissió sexual i les conseqüències que es poden derviar del consum d'alcohol. En una segona fase, els productors d’ aquesta eina informàtica prevuen que podrà servir també per a informar sobre el tabaquisme i la prevenció del consum de drogues.

Aquells qui vulguin informar-se sobre qüestions de sexualitat o consum d'alcohol només hauran d’afegur a la seva llista de contactes del Windows Live Messenger un nou contacte, robin@msc.es. A partir d'aquí, en el moment en que ells tinguin algun dubte relacionat amb un dels dos temes espodran adreçar al contacte i rebran les respostes a l’instant.

El projecte neix de l'acord entre el Ministeri de Sanitat i l'empresa Microsoft i és únic al món. La iniciativa s'ha dut a terme després de comprovar que quasi la meitat dels joves entre 15 i 24 anys utilitza diàriament internet i naveguen una mitjana de 13 hores a la setmana, de les quals més de dues i mitja les passen al servei de missatgeria. El ministre de Sanitat, Bernat Soria, ha presentat Robin com una «eina sanitària» que conté emmagatzemades 300 respostes directes per a aquelles qüestions més habituals en matèria sexual i sobre drogues com l'alcohol.

Considerat un «metge virtual», segons el ministre fa servir un llenguatge planer i natural, perfectament adequat al vocabulari que utilitzen els més joves, però en canvi té l'inconvenient que no entén el llenguatge abreujat que fan servir els adolescents a la xarxa i al mòbil.

Però també pot considerar-se un avantatge perquè d’aquesta manera s’obliga als adolescents a emprar el llenguatge formal que farien servir a l’escola o en una consulta mèdica.Soria ha explicat que l'objectiu del projecte és que els joves puguin mantenir una conversa amb Robin de manera "confidencial, privada i sense vergonya". "Ningú sabrà qui està preguntant, però les preguntes serviran per al disseny d'estratègies en matèria sexual i de drogues o per arribar a la població immigrant", ha explicat el ministre.

D’altra banda, el robot també inclou respostes específiques per a joves homosexuals, però «des del punt de vista sanitari, sense entrar a valorar conductes». Un altre aspecte que cal aclarir és que Robin no té cap intenció de substituir els educadors tradicionals, ni pares ni professors, simplement es tracta d’una eina més que contribuirà a l’educació social dels nois i noies.

En definitiva, una mesura excepcional que permetrà un millor coneixement dels joves respecte aquells temes que els interessen més i dels quals, potser per vergonya o per falta d’iniciativa, no han rebut la instrucció necessària. És només una eina complementària que té com a última finalitat formar els nostres joves en tots els àmbits per aconseguir disminuir el gran nivell d’ignorància que presenten sobretot en aquestes matèries.

Una de cada dues llars catalanes encara no té connexió a Internet

Les connexions a internet a Catalunya segueixen augmentant, però no han arribat encara a la meitat de les llars l'any 2007. Segons dades europees, recollides pel diari "Avui", Catalunya es troba molt lluny dels països més digitalitzats, com Holanda (amb un 83% de llars amb connexió), Suècia (79%) o el Regne Unit (67%)

Tot i que quasi la meitat de la població catalana pot gaudir dels avantatges que suposa tenir accés a la Xarxa, encara hi ha un percentatge alt de manca de connexions. L’endarriment tecnològic que té Catalunya, al igual que la majoria de comunitats autònomes, envers altres països es pot deure, en part, a les tarifes telefòniques que hi ha a Espanya, segons ha afirmat la Comissió Europea.

Les darreres estadístiques mostren que a Catalunya s'ha arribat aquest any passat a un 48,8% de llars amb accés a internet. Així doncs, tot i l'avenç progressiu, una de cada dues llars encara no es connecta a la xarxa, cosa que no passa a la majoria de països del conjunt de la Unió Europea, els quals sí que superen la meitat de llars connectades, i ho fan amb una xifra del 54%.

Per altra banda, la quantitat de connexions de banda ampla que hi ha a Catalunya, en canvi, sí que és superior a la mitjana europea. Una dada força esperançadora. Concretament, les connexions per banda ampla han passat, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), del 28,2% el 2005 al 46% el 2007, quatre punts per sobre de la mitjana europea.

Cal, però, destacar que tot i que hi ha força semblança en l’aplicació de les TIC a tot l’estat, les dades al conjunt d'Espanya són lleugerament inferiors a la catalanes. Hi ha accés a internet al 45% de les llars, de les quals només un 39% són de banda ampla. Aquest menor ritme d’implantació a Espanya respecte Catalunya, però en especial, respecte de la Unió Europea, es deu, segons les mateixes institucions comunitàries, a les altes tarifes que mantenen les companyies telefòniques a tot l'Estat. Per això, l'Oficina Europea de Competència està treballant per promoure la baixada dels preus amb l'impuls d'un mercat comunitari únic.

Una nova forma d’entendre l’educació: la ‘cibereducació’

Les noves tecnologies tenen molts avantatges, però també tenen certs inconvenients. I és que la tecnologia ha fet transgredir les normes socials, aquestes moltes vegades semblen desaparèixer sota la màgia del ratolí. L’ús de mòbil o de la Xarxa han distorsionat la convivència entre persones i les noves regles d’aquesta nova ‘cibereducació’ s’estan imposant dins i fora d eles pantalles dels ordinadors

Les noves tecnologies han trencat normes que fins ara eren considerades essencials de la bona educació de la ciutadania. El vell concepte d’educació s’ha revolucionat davant unes eines noves que faciliten molt la comunicació, però que no són tan positives per a la convivència interpersonal.

Per exemple, si vostè estan dinant amb algú i a aquesta persona li sona el móvil, aquest l’agafarà sens dubte i una vegada comenci la conversa poden passar perfectament deu o 15 minuts en què un dels dos es veurà forçat a mantenir el silenci per no destorbar el que està parlant i aquest no es preocuparà de deixar de banda la conversa que tenia prèviament amb l’altra persona, però si en continuar una conversa amb un “telèfon mòbil”. Està clar que s’estan creant a pasos agegantats noves normes de cortesia que transgredeixen totalment les fins ara existents. Correu electrònic i telèfon mòbil en són dos clars exemples.

A Espanya hi ha 48.720.461 línies de telèfon mòbil. Més d’ un terminal per cada habitant, segons les últimes dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) d’agost del 2007. Setze milions de persones han utilitzat Internet els últims tres mesos, segons l’INE. Avui és impossible pensar la convivència i la relació amb les persones sense aquests Instrument de 3ª generació.

Però, som conscients de fins a quin punt influencien en el nostre dia a dia i ens condicionen a l’hora de relacionar-nos amb el nostre entorn?

És molt habitual veure gent parlant per mòbil mentre fan compres, van al gimnàs, sopen en un restaurant, també és habitual trobar-se persones en un autobús o tren que escolten música a un volum exorbitantment alt sense pensar que allò pot molestar la resta de viatgers. Però no per habituals, vol dir que aquests comportaments siguin correctes normes de protocol, segons els experts.

Una altra acció que també consideren de falta d’educació és la no resposta a un correu electrònic, com també les males formes d’escriure i de conversar per Internet, amb innumerables faltes d’ortografia i amb la conseqüent falta d’educació. “ Aquest tipus de lletra dona la impressió a l’interlocutor de que se l’està cridant a l’orella, segons Fernando Fernández, expert en protocol i ex assessor de María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern.

Internet no és una anarquia, ni una plataforma que permet de tot als usuaris sense exigir-los unes mínimes pautes de comportament i de saber estar. La Xarxa també té les seves normes de comportament, la ciberetiqueta o net-etiqueta. Qualsevol usuari hauria de conèixer tres normes bàsiques de la ciberetiqueta: no enviar correus amb arxius adjunts massa pesats, no remetre correo spam o no desitjat i, finalment, no escriure en majúscules. Incomplir aquestes regles bàsiques suposaria ser un maleducat a la Web, o el que és el mateix, un cibermaleducat.

L'escola i les TIC institucionals

El Centre Nacional d’ Informació i Comunicació Educativa (CNICE) és el programa del Ministeri d’ Educació i Ciència per la integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit escolar. Aquesta iniciativa està adreçada tan als professors com a tots els altres agents que participen en el procés educatiu i vol conferir-los la possibilitat d’utilitzar Internet com un recurs didàctic poderós i pràctic en aquest àmbit

El 1985 comença el recorregut de CNICE amb la posada en marxa de dos grans projectes educatius experimentals: el Projecte Atenea (informàtica) i el Projecte Mercuri (vídeo) que sorgeixen com una iniciativa oficial de caràcter nacional, i que pretenen reflexionar sobra les repercussions de les noves Technologies en l’àmbit escolar. Els projectes se centren bàsicament en dotar de material docent interactiu a centres educatius prèviament seleccionats.

L’any 1988, El CNICE s’integra al Programa de Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (PNTIC),amb la qual cosa vol unificar les línies d’acció dels projectes anteriors a la vegada que pretén propiciar la presència institucional espanyola en els programes europeus educatius, com és el cas del projecte "Olympus" d’ emissions educatives via satèl·lit comença a emetre la Televisió Educativa anomenada l’Aventura del Saber, que s’emet a més de 300 institucions de 23 països inclosos Espanya i Portugal i és fruit d’un conveni entre el centre i Televisió Espanyola.

I finalment, l’any 2000 eclosionen els projectes P.N.T.I.C. i el C.I.D.E.A.D. (Centre per la Investigació i el Desenvolupament de l’ Educació a Distància), i creen el que ara coneixem com a C.N.I.C.E.

Els principals objectius del CNICE són el desenvolupament del portal educatiu i cultural del Ministeri d’ Educació, el desenvolupament de l’educació a distància a través de les TIC, la producció de continguts curriculars i no curriculars hipermedia, la participació en programes i projectes educatius de la UE, la coordinació amb les iniciatives de Noves Tecnologies de les diverses comunitats autònomes i el desenvolupament d’un nou tipus de televisió: la Televisió educativa.

La pàgina web del CNICE posa a la nostra disposició una gran varietaa de recursos en línia desenvolupats per professors especialistes, que volen recolzar els processos d’ensenyament de l’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional i que tots ells estan produïts amb eines obertes i fàcils d’utilitzar pels alumnes.

LA DIGITALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ

Els mitjans de comunicació digital són els més utilitzats entre la població mundial, qui els hi dedica més hores setmanals que a la televisió, la ràdio, els diaris o el cine, segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT)

La organització pertanyent a la ONU afirma que les comunicacions són “cada vegada més mòbils i amples”. Aquests resultats fan que la UIT reflexioni sobre els molts canvis que ha introduït la tecnologia digital en tot el món i, en concret, a la seva població.

Segons les dades de l’organisme tècnic, els menors de 18 anys dediquen als mitjans digitals una mitja de 14 hores setmanals, mentre que la TV només acapara 12 hores dels seu temps; la radio, 6, i els diaris, juntament amb les revistes i Internet, 2 hores.

Un estudi per edats

Entre els 18 i els 54 anys, els mitjans digitals ocupen un total de 16 hores. La tv els segueix de proa amb un total de 13, la radio amb 8, els diaris, amb 2 hores, igual que les revistes i finalment, el cine amb 2 hores.

Aquests resultats hi ha una sola excepció provinent de grup d’edat dels majors de 55 anys que encara dedica més hores a la televisió que als mitjans digital amb un total de 16 hores i 8 respectivament.

Comunicacions cada vegada més mòbils

D’altra banda, el tipus de comunicació també ha canviat. Cada vegada més s’utilitzen les comunicacions mòbils, en detriment de les fixes. Per observar aquest aspecte, només cal donar compte que actualment hi ha més d’una línia de mòbil a cada llar als països desenvolupats, cosa impensable vint anys enrere. Però la xifra més sorprenent és que sols s’han necessitat 3 anys per incorporar mil milions de subscriptors més de línies de telèfons mòbils i ja s’ha arribat als 3.000 milions d’usuaris a tot el món.

Segons l’ informe, el rànquing de països amb més usuaris de mòbil són Xina (393 milions), Estats Units (201), Rússia (120), Japó (94), la India (90), Brasil (86), Alemanya (79), Itàlia (72), Regne Unit (61), França (48), Mèxic (47), Indonèsia (46), Turquia (43), Espanya (41), Corea del Sud (38), Sud-àfrica (34), Filipines (33), Polònia (29), Tailàndia (27) y finalment, Taiwan (22).

Segons la UIT, durant l’any passat les TIC van moure un total de 3,13 bilions de dòlars. Entre elles, les que més negoci van generar van ser les telecomunicacions.