Una nova forma d’entendre l’educació: la ‘cibereducació’

Les noves tecnologies tenen molts avantatges, però també tenen certs inconvenients. I és que la tecnologia ha fet transgredir les normes socials, aquestes moltes vegades semblen desaparèixer sota la màgia del ratolí. L’ús de mòbil o de la Xarxa han distorsionat la convivència entre persones i les noves regles d’aquesta nova ‘cibereducació’ s’estan imposant dins i fora d eles pantalles dels ordinadors

Les noves tecnologies han trencat normes que fins ara eren considerades essencials de la bona educació de la ciutadania. El vell concepte d’educació s’ha revolucionat davant unes eines noves que faciliten molt la comunicació, però que no són tan positives per a la convivència interpersonal.

Per exemple, si vostè estan dinant amb algú i a aquesta persona li sona el móvil, aquest l’agafarà sens dubte i una vegada comenci la conversa poden passar perfectament deu o 15 minuts en què un dels dos es veurà forçat a mantenir el silenci per no destorbar el que està parlant i aquest no es preocuparà de deixar de banda la conversa que tenia prèviament amb l’altra persona, però si en continuar una conversa amb un “telèfon mòbil”. Està clar que s’estan creant a pasos agegantats noves normes de cortesia que transgredeixen totalment les fins ara existents. Correu electrònic i telèfon mòbil en són dos clars exemples.

A Espanya hi ha 48.720.461 línies de telèfon mòbil. Més d’ un terminal per cada habitant, segons les últimes dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) d’agost del 2007. Setze milions de persones han utilitzat Internet els últims tres mesos, segons l’INE. Avui és impossible pensar la convivència i la relació amb les persones sense aquests Instrument de 3ª generació.

Però, som conscients de fins a quin punt influencien en el nostre dia a dia i ens condicionen a l’hora de relacionar-nos amb el nostre entorn?

És molt habitual veure gent parlant per mòbil mentre fan compres, van al gimnàs, sopen en un restaurant, també és habitual trobar-se persones en un autobús o tren que escolten música a un volum exorbitantment alt sense pensar que allò pot molestar la resta de viatgers. Però no per habituals, vol dir que aquests comportaments siguin correctes normes de protocol, segons els experts.

Una altra acció que també consideren de falta d’educació és la no resposta a un correu electrònic, com també les males formes d’escriure i de conversar per Internet, amb innumerables faltes d’ortografia i amb la conseqüent falta d’educació. “ Aquest tipus de lletra dona la impressió a l’interlocutor de que se l’està cridant a l’orella, segons Fernando Fernández, expert en protocol i ex assessor de María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern.

Internet no és una anarquia, ni una plataforma que permet de tot als usuaris sense exigir-los unes mínimes pautes de comportament i de saber estar. La Xarxa també té les seves normes de comportament, la ciberetiqueta o net-etiqueta. Qualsevol usuari hauria de conèixer tres normes bàsiques de la ciberetiqueta: no enviar correus amb arxius adjunts massa pesats, no remetre correo spam o no desitjat i, finalment, no escriure en majúscules. Incomplir aquestes regles bàsiques suposaria ser un maleducat a la Web, o el que és el mateix, un cibermaleducat.