L’altra cara del canvi

Change.org és l’altra cara de la moneda, per uns la veritable cara del canvi que propugnava Obama durant tota la campanya. Per altres, una “competència deslleial”. En general, es tracta d’una iniciativa potent que sorgeix de la xarxa social My Space amb l’objectiu de llançar idees per un vertader canvi a Amèrica.

És evident que aquesta és una rèplica de la pàgina oficial del president (Change.gov), diria més, el fundador de la pàgina posa de manifest la voluntat de erigir-se com la pàgina alternativa a l’oficial on veritablement els ciutadans amants del progrés puguin dir-hi la seva i puguin participar activament en el procés de canvi.

Des del principi de la campanya d’Obama s’ha buscat l’ajuda i la col·laboració de gent amb ganes de fer coses sense voluntat de lucre. De fet, els anomenats volunteers han estat cabdals en tota la trajectòria del president fins la Casa Blanca. Ara són aquests mateixos els que es divideixen entre ambdues propostes, l’una oficiosa i burocratitzada i l’altra amb un major paral·lelisme amb la realitat dels ciutadans. Amb això no dic que l’iniciativa del president no sigui la correcta, però és bo que existeixi una nova pàgina que pugui servir d’instrument de control i de crítica del poder.

Amb el contundent lema “What do you want to do to change in the word”, la pàgina es defineix a si mateixa com una xarxa social d’acció ciutadana que t’ofereix 3 coses principalment: conèixer les causes que mouen l’organització que ha creat la web ( stop al escalfament global, els emprenedors socials, la protecció dels drets dels animals, els drets del col·lectiu gay, stop al genocidi, acabar amb els sense-sostre, pau a l’orient mitjà, la lluita pels drets de les dones, l’ajuda humanitària, el comerç just, la immigració i la justícia criminal), conèixer a la bona gent que col·labora desinteressadament i una tercera opció que t’invita a participar activament en aquest procés de canvi.

La web també posa al servei dels internautes una secció, la més humana, anomenada “People”, on un pot veure el perfil dels creadors del canvi o “changemakers”, que són els que col·laboren amb la iniciativa. Sota el nom de “People Taking Action Right Now”, es pot veure la relació de persones presents a la xarxa, on també hi ha un llistat dels millors activistes del moment. La gent que hi apareix són gent que han dut a terme projectes interessants al seu país d’origen, que són reconeguts per labors humanitàries o que estan inscrits en oenagés o organitzacions d’ajuda i solidaritat.

Aquestes eleccions s’han diferenciat per l’alta participació ciutadana, una participació que a hores d’ara s’ha traslladat a la web. La democràcia participativa és una millora de la democràcia actual, en la que com veiem els ciutadans hi tenen molt a dir.

L’altra secció cabdal del projecte és sense dubte l’apartat www.change.org / ideas, on els creadors de la pàgina han creat una plataforma oberta de comunicació en la qual les persones interessades poden presentar una idea que proposi un canvi en alguna qüestió de les plantejades com a principis fonamentadors. També s’afavoreix la discussió oberta entre els participants i la votació de les millors idees, que són les que es presentaran de forma oficial al govern del país.

Abans de la inauguració de la pàgina, MySpace i els seus socis van celebrar un esdeveniment a Washington, DC, per anunciar les 10 primeres idees i entregar-les a un representant de l’ Administració d’ Obama.

Ara per ara la pàgina ja ha assolit el seu primer propòsit: aconseguir un patrocinador oficial per a cada una de les idees més rellevants. Aquestes organitzacions, la majoria oenagés (entre les quals hi ha Amnistia Internacional, Greenpeace, Global exchange), llançaran una campanya a nivell nacional per mobilitzar a milers de persones i garantir el compliment de cada idea.

Els pilars bàsics que defensa la pàgina són la defensa dels sectors més vulnerables de la societat, les desigualtats socials, junt amb la cultura de pau i gestió dels conflictes del món (conflicte entre palestins i israelians) i la lluita per a la protecció del medi ambient.

Change.org és una nova iniciativa de la web 2.0, que es marca com a meta fer d’Internet un nou entorn de discussió de la societat mundial. En altres paraules, es pretén crear un entorn social de participació i interacció ciutadana per aconseguir un canvi. En definitiva, permet posar en contacte tota aquella secció de la societat que busca el benestar social sense tenir en compte les barreres idiomàtiques, racials o ideològiques que els separen.

Aida Sinfreu

Obama aposta amb crisi o sense, per la reforma de la sanitat

Tot i l’allau de crítiques que ha rebut i que rebrà Obama per voler solucionar el tema sanitari malgrat les enormes dificultats econòmiques que travessa el país, es manté ferm i convençut que la reforma s’ha de fer ara més que mai.

El dirigent sosté que “ha arribat el moment de proporcionar una sanitat accessible a tots els nord-americans”. Ja en la seva campanya, Obama va erigir aquest tema com un dels prioritaris en el seu programa electoral i el seu equip li dóna tot el suport. Aquesta reforma és indispensable ja que un total de 45 milions de persones no poden anar a l’hospital sense tenir una assegurança mèdica. El que aquí es veu com una activitat quotidiana i del tot normal, allà és una paradoxa. Els nord-americans només poden assistir gratuïtament a un hospital en estat d’urgències, cosa del tot lamentable.

Un clar exemple d’això ha estat un vídeo que es va poder veure pels telenotícies d’algunes cadenes de televisió en el que es veia un home a una sala d’espera d’un hospital d’EUA que moria després d’esperar hores i hores a la sala d’espera sense que ningú li fes cas. El més lamentable de la situació era que un cop mort i estirat a terra tampoc li feien cas i tan metges com infermers passaven pel seu costat sense immutar-se.

No estic dient que en tots els casos s’arribin a extrems tan brutals com aquest, però si més no això aquest cas va servir per fer veure a la opinió pública mundial quin peu gasta la cultura sanitària de la primera potència mundial.

Obama en el seu discurs d’ahir va reivindicar que tot i la crisi econòmica, una necessitat és una necessitat. Fins i tot va augurar que pot ajudar en certa manera a que la crisi desacceleri. Com?Doncs posant com exemple les empreses automobilístiques, la majoria de les quals s’han trobat afectades greument per la falta de liquiditat.

En l’actual sistema privat de sanitat basat en assegurances mèdiques, la càrrega del cost dels habitants recau en ells mateixos, però també en les empreses que els donen treball, ja que aquests han d’oferir assegurances als seus treballadors i això suposa un increment de costos que també afecta a la seva competitivitat.

Per aquest motiu, Obama vol que la seva reforma s’inclogui en el programa general de recuperació econòmica. Així es reduirien costos dels empresaris i s’utilitzaria el finançament públic per compensar-los. Només d’aquesta manera es garantirien una sanitat adequada per als nord-americans i a la vegada les empreses veurien reduït el seu cost econòmic. Així, també es faria un pas més per a la solució de la crisi financera que embarga el país i el món mundial.
Obama, però no va voler donar més detalls sobre els seu pla de sanitat, tot i que va voler dir que el primer pas passaria per un procés de debat i reflexió amb els agents socials implicats i una posterior anulació d’aquells programes públics més ineficients.

El nou secretari de sanitat, Tom Daschle, serà l’encarregat de fer aquesta esperada reforma, ja que el 15% de la població (una xifra gens menyspreable) o el que és el mateix, 45 milions de persones no tenen cobertura mèdica perquè no tenen prous ingressos per a pagar-la. De Daschle és coneguda la seva habilitat per aconseguir consensos entre parts fortament enfrontades. Ara més que mai haurà d’aplicar les seves virtuts com a mediador social.

Per altra banda, el president electe, va llançar ahir una pregunta molt interessant: “Algú pot preguntar-se com en aquest moment de crisi econòmica podem permetre’ns reformar el sistema sanitari, però jo em pregunto com podem no permetre-ho.

Tan Daschle com Jeanne Lambrew (directora de l’equip de la reforma sanitària) són bons coneixedors del tema, ja que han realitzat diversos estudis sobre la situació dels hospitals nord-americans.

De moment, Daschle ha demanat una vegada més als ciutadans que els ajudin en aquest nou repte i que enviiin suggerències de com aplicarien ells la reforma sanitària a la pàgina web del president change.gov.

Aida Sinfreu

ELS NOUS HOMES DEL PRESIDENT

Després de setmanes de nerviosisme i moltes consultes, Obama per fi ha presentat ja el que serà el seu equip de govern durant els propers quatre anys. Un equip molt criticat i també amb molta experiència a l’Administració. Els homes del nou president es presenten davant d’una societat nord-americana recelosa i amb molts dubtes sobre el seu futur.

El nou president nord-americà no s’arrisca i s’alia fins i tot amb els qui han estat els seus màxims rivals en algun moment de la campanya. Hillary l’acompanya en aquest intent de refundar la popularitat d’un país que ja fa temps que l’ha perdut.

Si una paraula defineix el nou gavinet d’Obama és establishment. Obama s’ha volgut rodejar en aquesta nova aventura de la mateixa gent, gent experienciada en matèria econòmica sobretot per assegurar-se una garantia de futur. Amb l’objectiu que la crisi econòmica tingui una solució Obama ha perfilat el seu equip d’assessors. Però aquest excesiu conservadurisme en l’elecció dels seus nou companys de viatge pot jugar-li una mala passada perquè recordem que va ser el seu aire de canvi i la seva voluntat reformuladora el que el van portar a guanyar les eleccions.

Per començar, Obama repeteix bona part dels colaboradors econòmics de l’equip de Bill Clinton. Un conjunt d’empresaris entre els quals es troben Robert Rubin i Lawrence Summers (ex secretaris del Tresos), Robert Reich (secretari de Treball), William Daley (secretari de Comerç) i Laura Tyson (presidenta del Consell d’ Assessors Econòmics i directora del Consell Econòmic Nacional). No obstant, no tot el seu equip ja ha treballat anteriorment amb Clinton, un exemple d’això n’és la gobernadora de Mixigan, Jennifer Granholm, sense descomptar a Paul Volcker (president de la Reserva Federal entre 1979 i 1987 o Roger Ferguson (vicepresident de l’ entitat entre 1997 i 2006). Finalment, el president també comptarà amb al confiança d’un vell amic i cap del seu nou gabinet, Rahm Emanuel, o el congresista David Bonior.

Un equip que òbivament no ha estat escollit a l’atzar. La fórmula del suposat èxit d’Obama ha estat rodejar-se de gent amb trajectoria política perquè davant el panorama que se li presenta millor “vell conegut que nou per conèixer”. D’això, es pot preveure que el canvi que clamava Obama durant la seva campanya es quedi en un tímid intent perquè la necessitat és la necessitat i la dificil situació econòmica del país ha fet escollir Obama.

A la vegada que Obama es veu obligat a acontentar a les diferents faccions del seu estimat partit i potser ha hagut de prendre una decisió que per ell mateix no hagués prés. Està clar que quasi totes les sensibilitats del partit demòcrata estan cobertes amb aquesta elecció: hi ha advocats, economistes, gent de centre, altres amb un marcat accent progressista com David Bonoir (es va oposar a l’Acord de Llibre omerç d’Amèrica del Nord, amb Canadà i Mèxic) i Robert Reich (defensor de la pujada del salari mínim, la llei de protecció de les pensions i impulsor per millorar la formació tecnològica dels treballadors nord-americans durant el govern de Clinton). I també recull diferents sensibilitats religioses: catòlics, jueus sobretot i minories ètniques com els llatins i els negres tot i que en menor mesura. Fins i tot el gran eqiup de Barack Obama compta a la seva fila amb alguna figura republicana: Richard Parsons. No es pot qüestionar la diversitat que ha escollir el president, però tanta diferència dins un sol partit ocasionarà segurament alguna o altra disputa política. Obama haurà de fer de mediador en més d’una ocasió durant la seva legislatura.

La decisió de comptar amb Hillary Clinton entre els seus assessors ha estat com a mínim polèmica i molt controvertida. La seva figura compta amb una gran onada de “fans” (té un gran suport a Nova York i al Partit Demòcrata), però també amb centenars de detractors oposats a la Guerra d’Irak (recordin que ella la va recolzar) i partidaris d’Obama a les primàries. Hi ha molta gent que diu acertadament que si haguessin volgut que al govern hi hagués Hillary haguessin votat des d’un principi per ella, cosa que no van fer. Per tant, un cop més Obama s’ha vist entre l’espasa i la paret, però han pogut més les seves àncies conciliadores i tot el que sap que li aportarà a nivell d’experiència i de contactes. Sempre es bo comptar amb algú de la família de l’ex-president Clinton. A més, la línia dura per la qual s’ha maxacat a Hillary li pot anar molt bé a Obama per acontentar i persuadir als més durs del bàndol demòcrata.

La decidió d’optar per aquest equip ha estat defensada per Obama públicament i ha dit que “perquè es produeixi el canvi és necessari tenir personalitats amb experiència contrastada” A més, ha decarat que “he reunit aquest equip perquè crec en les personalitats fortes, però seré jo qui decideixi en última instàcia la política a seguir i el responsable de la visió a aplicar”.

Obama ha assegurat que aquest nous aliats oferiran “un criteri just i una forma de pensar fresa quan de resolució d’una crisi econòmica es tracta. “ No podem perdre ni un minut, hem d’actuar agressivament”.

PRAGMATISME O DRETA?

Aquesta és la pregunta que bona part del món s’està fent en aquests moments. Un clar exemple d’aquesta confusió és la interesantíssima reflexió que fa un bloggista a la Web:

“¿Quién es el candidato que votó en favor del muro fronterizo, apoya el derecho a las armas de fuego, desea ampliar el apoyo federal a las iniciativas sociales religiosas, favorece la pena de muerte, advierte que la mayor amenaza al mundo es un Irán con armas nucleares, votó por financiar la guerra en Irak, aprueba el espionaje del gobierno a los ciudadanos y ha recibido enormes donaciones de Wall Street?

Si usted respondió John McCain, es correcto. Pero si dijo Barack Obama, la respuesta también sería la correcta.”

L’anomenat “pragmatisme polític” (o el que és el mateix actuar de forma pràctica segons el context actual) és molt, massa habitual en aquest país. Els candidats lluny de caure en radicalitzacions cap a un dels dos bàndols tendeixen a acostar-se al centre per guanyar adeptes i guanyar així les eleccions. Ara, després de guanyar-les aquests es decanten cap a un bàndol o un altre i ara per ara Obama corre el perill de decanatar-se massa cap a la dreta. Però tot pot deure’s a una altra estratègia política d’adquear-se a les cricumstàncies del moment. Obama és un gran estratega polític i també pragmàtic com es pot veure i com s’ha pogut veure ja anteriorment. Per posar-ne un exemple, només cal pensaren el suport que va donar a una reforma migratoria integral (el que defensava el mur de separació) amb un vot a favor al Senat el 29 de setembre del 2006 i un any i mig després en les primàries va rectificar la seva posició mostrant-se en contra del mur.

És evident que Obama com a polític ha donat diversos girs a la seva ideologia segons les circumstàncies del moment històric, però com segurament hagués fet qualsevol altre polític. Deixant enrere, velles disputes ara és hora que Obama justifiqui perquè ha escollit l’equip que ha escollit i que demostri als seus votants que han dut a terme l’elecció correcta. Segons declaracions d’Obama “la opció en aquesta elecció no és entre dretes i esquerres, tampoc és entre liberals i conservadors, és entre passat i futur”. Totalment d’acord amb la seva afirmació, però ara ell és el responsable de fer que el futur no sigui tan sols una continuació del que s’ha fet en el passat.

Aida Sinfreu

LA CRISI AFECTARÀ LA CAMPANYA DE NADAL?

Els dependents i comerciants ho noten, la crisi econòmica i la psicosis que genera a les famílies ha arribat al comerç. Amb els preus més disparats dels darrers deu anys, l'atur més elevat des del 2002, el cost de les hipoteques in crescendo, la sensació d'incertesa s'ha incertat entre els ciutadans i ha estancat les vendes. El comerç ha patit un refredament en el consum, fins i tot en la campanya de Nadal, però malgrat la crisi i com a conseqüència d'aquesta, els comerciants esperen amb ànsia que les rebaixes de gener generin més vendes. Les marques conegudes i les grans superfícies diuen que no contractaran tan personal durant les festes nadalenques, fet que augmentarà el nombre d'aturats. Per altra banda, els petits comerciants fan les millors ofertes per tal de fer atractius els seus productes i fer front a la crisi més important del segle XXI.

A la capital del Bages, amb els comerços oberts i amb els llums de Nadal com a reclam per als compradors, s'encara amb por la temporada. De la crisi, de la campanya nadalenca i del futur del nostre comerç n'hem parlat amb els nostres convidats: la Regidora de Comerç de l'ajuntament de Manresa, Mar Canet, el senyor Xavier Lanza, president de la Unió de Botiguers i Comerciants de la ciutat, el senyor Isidre Borràs, de l'Associació de Comerciants del carrer Barcelona i el senyor Joaquim Vert de l'Associació de Comerciants dels carrers Sobrerroca, Plaça Major i voltants.

Davant la pregunta de quins són els efectes més evidents de la crisi en relació amb el comerç, la Regidora de Comerç, Mar Canet ha començat destacant que un dels efectes més importants ha estat l'efecte psicològic que ens han inculcat: "hem agafat por a consumir, en molts casos la gent té el matex poder adquisitiu que abans, però en canvi conumeix menys". "No hem de tenir por de consumir com ho feiem fins ara". El senyor Vert ha respost que "la crisi és obvi que hi és, però el nostre sector ja fa 5 anys que està instalat en la crisi. Segurament ara no notarem tan la crisi com altres sectors que fins ara han tingut una època de bonança." Xavier Lanza, ha discrepat respecte la creença que la crisi ha causat un gran efecte psicològic. "Si que existeix una crisi financera, una bombolla immobiliària que ha petat, un sector de l'automoció que està en declivi, moltes empreses que estan tancant i tot això repercuteix indiscutiblement al comerç".

"Ara, però hem d'intentar ser més creatius que mai, buscar fórmules més competitives que reactivin el nostre comerç". Isidre Borràs ha coincidit amb el fet que ara cal actuar plegats. "Hem d'ajuntar les nostres forces a través de grups de treball que busquin solucions positives, ara és el moment de moure'ns més que mai." I la Regidora de Comerç ha afegit que "en èpoques de vaques grasses com la que vindrà ens caldrà fer el que no hem fet abans: sumar esforços tots plegats: Ajuntament, cambra , Generalitat,..."

Manresa en pocs anys va passar a ser d’una ciutat industrial a convertir-se en una ciutat de comerç. En aquest sentit, Joaquim Vert ha fet un balanç molt positiu de l’evolució que ha patit la vessant comercial de la ciutat. “El comerç d’anys enrere no té res a veure amb el d'ara i Manresa no té res a envejar a altres ciutats. Però, hi ha sectors que estan més privilegiats que nosaltres per la seva ubicació”. En canvi, Isidre Borràs s’ha vist beneficiat per la situació. “Al carrer Barcelona s'ha solucionat el tema d'aparcament i hem notat un augment de les vendes”.

Un dels altres temes que s’han tractat ha estat l’obertura dels comerços en temps de fira. Xavier Lanza ha recalcat que “la fira és un bon moment perquè el comerç mostri tots els productes al públic”. Mar Canet, ha afegit que “és evident que el comerç que es beneficiï de la fira sigui el que hi ha més a prop de la zona de la fira”.

Una de les maneres d’incentivar més el comerç al carrer Sant Miquel o al carrer Sobrerroca durant la Fira de Sant Andreu o la de l'Ascensió podria ser fer activitats a la Plaça Major.
“Aquí ens trobem amb un dilema: hem de posar primer les parades o ha d'obrir primer el comerç ?”. “En aquest sentit, ja hem fet un pacte amb l’Ajuntament. Tornarem a portar una activitat a la Plana de l'Om i l'any que vé esperem tenir acabat l'aparcament de la Reforma, que actuarà d'eixample de la fira cap a la plaça Major. Per altra banda, fa anys que intentem potenciar la Muralla, però ens falta el lligam des de la Plaça Infants fins a la plana de l'Om passant r la Plaça Major”. Isidre Borràs, ha comentat que s'hauria de buscar alguna solució perquè la gent deixi de pensar que el comerç de Manresa només són 4 carrers.

En referència a la campana de Nadal, aquesta es presenta amb dificultats però amb il·lusió pels comerciants, que veuen en l’enllumenat un factor que pot fer créixer les vendes. Lanza destaca la importància dels llums de Nadal i diu que “n’hi ha d’haver en tots els carrers, tot i que en la campanya d’enguany hi ha comerços que no s'han posat d'acord perquè són ells qui se n'han de fer càrrec i això suposa un cost molt elevat”, però cal remarcar l’especial importància que té ja que es tracta de “la campanya de màxim consum de tot l'any”. “S'hauria de buscar alguna normativa perquè tots haguéssim de passar per caixa perquè això reporta un benefici per tots” Malgrat la crisi econòmica, els comerciants de tot Manresa, continuen apostant per oferir els mateixos serveis que anys anteriors i l’Ajuntament ha assegurat que hi haurà Patge Reial a la Plaça de l'Ajuntament.

En un context com l’actual, les franquícies juguen un paper clau en la subsistència diària dels comerciants de tota la vida. Xavier Lanza creu que “la mentalitat del comerç ha canviat des de fa 2 anys. Ens ho hem de mirar com un atractiu més, perquè el consumidor busca cada vegada tenir més productes al costat de casa. Per tant, tenir una franquícia amb un bon nom al costat pot jugar a favor nostre”.

Per últim, i malgrat les dificultats que es presenten, els botiguers i comerciants de la capital del Bages es mantenen optimistes i es mostren amb ganes de seguir treballant com han fet fins ara. Joaquim Vert ha convidat als empresaris que s’instal·lin al Barri Antic “perquè els lloguers dels locals a la nostra zona són molt més barats que en altres zones”. El senyor Borràs es mostra positiu envers la situació i ha dit que “ara més que mai s'ha d'invertir en publicitat, en noves tecnologies, cal que ens reunim tots plegats en comissions de treball, cercar noves idees”.

Per la seva banda, la Regidora de Comerç, Mar Canet convida a tots els consumidors que disfrutin de la campanya de Nadal i que gaudeixin de l'atenció personalitzada de les botigues de proximitat. I finalment, Xavier Lanza ha afegit que “ara és hora de fidelitzar el nostre consumidor. Hem de ser innovadors, competitius, creatius” i ha conclòs que “hem d'unir esforços i crear una ciutat de primer ordre comercialment parlant i més amb la crisi que se’ns ha augurat”.

Aida Sinfreu