Tot i l’allau de crítiques que ha rebut i que rebrà Obama per voler solucionar el tema sanitari malgrat les enormes dificultats econòmiques que travessa el país, es manté ferm i convençut que la reforma s’ha de fer ara més que mai.
El dirigent sosté que “ha arribat el moment de proporcionar una sanitat accessible a tots els nord-americans”. Ja en la seva campanya, Obama va erigir aquest tema com un dels prioritaris en el seu programa electoral i el seu equip li dóna tot el suport. Aquesta reforma és indispensable ja que un total de 45 milions de persones no poden anar a l’hospital sense tenir una assegurança mèdica. El que aquí es veu com una activitat quotidiana i del tot normal, allà és una paradoxa. Els nord-americans només poden assistir gratuïtament a un hospital en estat d’urgències, cosa del tot lamentable.
Un clar exemple d’això ha estat un vídeo que es va poder veure pels telenotícies d’algunes cadenes de televisió en el que es veia un home a una sala d’espera d’un hospital d’EUA que moria després d’esperar hores i hores a la sala d’espera sense que ningú li fes cas. El més lamentable de la situació era que un cop mort i estirat a terra tampoc li feien cas i tan metges com infermers passaven pel seu costat sense immutar-se.
No estic dient que en tots els casos s’arribin a extrems tan brutals com aquest, però si més no això aquest cas va servir per fer veure a la opinió pública mundial quin peu gasta la cultura sanitària de la primera potència mundial.
Obama en el seu discurs d’ahir va reivindicar que tot i la crisi econòmica, una necessitat és una necessitat. Fins i tot va augurar que pot ajudar en certa manera a que la crisi desacceleri. Com?Doncs posant com exemple les empreses automobilístiques, la majoria de les quals s’han trobat afectades greument per la falta de liquiditat.
En l’actual sistema privat de sanitat basat en assegurances mèdiques, la càrrega del cost dels habitants recau en ells mateixos, però també en les empreses que els donen treball, ja que aquests han d’oferir assegurances als seus treballadors i això suposa un increment de costos que també afecta a la seva competitivitat.
Per aquest motiu, Obama vol que la seva reforma s’inclogui en el programa general de recuperació econòmica. Així es reduirien costos dels empresaris i s’utilitzaria el finançament públic per compensar-los. Només d’aquesta manera es garantirien una sanitat adequada per als nord-americans i a la vegada les empreses veurien reduït el seu cost econòmic. Així, també es faria un pas més per a la solució de la crisi financera que embarga el país i el món mundial.
Obama, però no va voler donar més detalls sobre els seu pla de sanitat, tot i que va voler dir que el primer pas passaria per un procés de debat i reflexió amb els agents socials implicats i una posterior anulació d’aquells programes públics més ineficients.
El nou secretari de sanitat, Tom Daschle, serà l’encarregat de fer aquesta esperada reforma, ja que el 15% de la població (una xifra gens menyspreable) o el que és el mateix, 45 milions de persones no tenen cobertura mèdica perquè no tenen prous ingressos per a pagar-la. De Daschle és coneguda la seva habilitat per aconseguir consensos entre parts fortament enfrontades. Ara més que mai haurà d’aplicar les seves virtuts com a mediador social.
Per altra banda, el president electe, va llançar ahir una pregunta molt interessant: “Algú pot preguntar-se com en aquest moment de crisi econòmica podem permetre’ns reformar el sistema sanitari, però jo em pregunto com podem no permetre-ho.
Tan Daschle com Jeanne Lambrew (directora de l’equip de la reforma sanitària) són bons coneixedors del tema, ja que han realitzat diversos estudis sobre la situació dels hospitals nord-americans.
De moment, Daschle ha demanat una vegada més als ciutadans que els ajudin en aquest nou repte i que enviiin suggerències de com aplicarien ells la reforma sanitària a la pàgina web del president change.gov.
Aida Sinfreu
No hay comentarios:
Publicar un comentario