Manresa mostra la seva millor cara

Cada any dins del programa de la Manresa Solidària, la Fira d’ONGs és una de les activitats més rellevants i participatives. Aquesta 13na edició que es va celebrar el passat dissabte 6 d’octubre no va ser menys. Seguint la tradició, l’acte va tenir lloc a la plaça St Domènec. A més a més, la fira continua millorant el seu espai i contingut any rere any. En aquesta ocasió enlloc d’organitzar-se per ONG’s com es feia altres anys, es van estructurar en 5 espais d’acció: contra la pobresa i la fam, l’antimilitarisme, el desenvolupament sostenible, educació i pau i el dret a la salut.
La 13 na fira d'ONGS ha estat organitzada per la dinamitzadora de la Casa Flor Sirera Heike Tellmann. La casa Flor Sirera és una casa per la pau i la solidaritat. El centre va entrar en funcionament l'abril del 2003 i és un espai per a les trobades de totes les activitats solidàries que es fan a Manresa. Promoure la cultura i la pau i oferir recursos per a l'educació amb valors són alguns dels objectius que marquen el tarannà solidari d'aquesta entitat.

La 13na Manresa Solidària que ha organitzat unes onze activitats entre el 5 i el 21 d’octubre s’ha centrat en l’exigència del compliment dels 8 objectius de desenvolupament del mil·lenni i s’ha posat un especial èmfasi al primer: reduir la fam i la pobresa extrema. L’assoliment de l’ensenyament primari universal, promoure la igualtat entre els sexes, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna i combatre la sida, garantir la sostenibilitat del medi ambient i fomentar una associació mundial pel desenvolupament són els següents objectius del mil·lenni. Tots ells representen el primer pla internacional de les Nacions Unides per acabar amb la pobresa. A més a més, per primera vegada a la història es relaciona la lluita contra la pobresa no només amb la fam, també amb la sanitat, educació. igualtat de gènere i sostenibilitat ambiental.

El programa de Manresa Solidària va néixer amb la intenció de construir i visualitzar una alternativa de societat molt més justa de la que vivim actualment. Per això amb aquest programa la capital del Bages pretén ser un node més de la xarxa mundial que treballa per fer possible un altre món. Un món just i sostenible on no hi hagi guerres ni fam.

El programa de la Fira d’ONGs va esta ple d’activitats on van poder gaudir tan grans com petits. Pels més xics hi van haver titelles, animacions musicals, jocs, taller de màscares Dogons i de construcció de sons fets amb deixalles. Tothom qui vulgues va poder tastar un dinar amb receptes guineanes i berenar xocolata desfeta.
D’altra banda, les paradetes i el servei de cafeteria amb productes del comerç just van estar a disposició de la ciutadania durant tot el dia. A la cloenda de la fira hi va haver una actuació on es debatien propostes contra la fam i la pobresa.

La plataforma Bages: aturem la guerra composta per diverses ONG’s van participar en aquesta XIII edició. Van explicar que estan duent a terme una campanya que proposa destinar el 5,6 % que actualment es destina a subvencionar les despeses militars (quan fem la declaració de la renda) a una causa social.



Un altre tasca totalment diferent als de la Plataforma del Bages són la que fan els de la Fundació Vicenç Ferrer. Aquesta ONG és una organització humanista fonamentada en la filosofia de l’acció. El seu fundador Vicenç Ferrer porta 50 anys treballant a la Índia al costat dels més desafavorits. Ferrer ha estat capaç de mobilitzar les consciències de milers de persones en la lluita per eradicar les desigualtats entre els homes. Aquesta fundació està compromesa en el procés de transformació d'una de les zones més pobres i excloses del sistema de castes indi, els dàlits i els grups tribals: la regió índia d'Anantapur. Actualment treballen a la fundació conjuntament dos equips: un d'espanyol i un altre d’indi i ho fan per aconseguir un objectiu comú :acabar amb la pobresa i les desigualtats socials

Metges del món es va crear al 1980 com una iniciativa de Bernard Kourcher entestat ajudar als refugiats vietnamites que fugien a través del mar de la xina. La principal finalitat d’aquesta ONG és ajudar als afectats per la guerra, la malaltia, la fam i la misèria de qualsevol ciutat del món.
En aquests moments Metges del Món treballa en quatre gran àrees d’influència: emergències, ajut humanitari i campanyes de sensibilització. D’altra banda, l’organització no governamental té representacions a Grècia, Hongria, Rússia, EUA, França, Polònia i Espanya.
Al 1995 Metges del Món va desenvolupar 30 projectes en àrees del 3r món.

ROKPA significa ajut en tibetà va ser fundada a suïssa per un lama tibetà exiliat. Neix amb l’objectiu de donar suport a les poblacions més desafavorides. Aquesta ONG divideix els seus projectes en quatre categories: educatius, sanitaris, socioeconòmics i mediambientals. En el projecte de ROKPA es considera fonamental la formació de la població. Per aquest motiu, s’han establert escoles de magisteri perquè hi hagin mestres que ensenyes en tibetà a les escoles primàries i també s’han creat escoles de medicina per a formar metges tibetans.
Des de Catalunya es financen quatre projectes: una clínica per a nòmades, dues escoles primàries i un projecte de desforestació. Arreu de Catalunya l’entitat duu a terme campanyes de sensibilització oferint tot tipus de conferències, exposicions i entrevistes.

El llibre Fruits de la Terra és una iniciativa de Rokpa, Cooperatives de Consum i la Fundació de Vicenç Ferrer per tal d’aconseguir beneficis per a projectes de Rokpa.
Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la sessió dels drets de l'autora del llibre i va destinat al públic més jove. El llibre explica les propietats de la fruita ecològica i els beneficis del seu consum.

La marxa popular en contra el deute extern que es va realitzar el passat 12 d'octubre organitzat també per Heike Tellmann i el novè fòrum de Solidaritat que es va celebrar el passat 20 d'octubre en el marc d'Ecoviure, van ser les darreres activitats del programa Manresa Solidària. Aquest fòrum convidava a la ciutadania a reflexionar sobre "Som al límit? Propostes per a una cultura de la sostenibilitat real". L’objectiu va ser facilitar un espai de reflexió i d’intercanvi d’experiències per poder construir un altre tipus de globalització: la que posa en 1r lloc els drets humans i la justícia.

TV3 APOSTA PER UNA TELEVISIÓ INNOVADORA I DE QUALITAT

L’any que ve TV3 fa 25 anys i quina millor forma de celebrar-ho que oferint per segon any consecutiu un dels màsters en comunicació pioners i líders a tot l’Estat Espanyol. Un total de 550 sol·licituds són les que aquest any han presentat els alumnes interessats en aquest màster. Només 30 aconseguiran plaça.

El Màster en Innovació i Qualitat televisives dirigit pel periodista Eduard Boet és un títol propi de TV3, que compta amb la col·laboració de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i de la UPF (Universitat Pompeu Fabra), juntament amb el patrocini de la Fundació La Caixa.

En la presentació oficial del Màster hi havia cares molt conegudes per tots nosaltres. Cal destacar la presència del Director de TV3, Francesc Escribano, la del Director General de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, la de la Directora de l’Àrea de Beques i Estudis de la Fundació La Caixa, la Sra. Rosa Mª Molins i els rectors de les dues universitats implicades: la UPF i la UAB.

Després d’una breu intervenció de cadascun dels assistents, va arribar el torn del molt honorable Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Sr. Joan Manuel Tesserras, qui es va fer càrrec de la sessió inaugural. Tresserras, que anteriorment havia estat durant 28 anys docent a la Universitat Autònoma, va destacar la importància de la implicació de la universitat en aquest projecte. La seva extensa intervenció, que rebia per títol: La mirada culta com a condició de la qualitat televisiva, començava amb una felicitació a la feina feta aquests anys per TV3 que permetia als seus professionals dur a terme, després de 25 anys d’experiència, un projecte on la qualitat i la invocació hi juguessin un paper tan important.

El conseller estructurava el seu discurs entorn els factors, que segons ell, eren indispensables per a obtenir una televisió de qualitat. Entre els més importants, va destacar la qualitat de la gestió proporcionada entre els recursos disponibles i les propostes adequades, la singularització de la producció pròpia com a eina per marcar la diferència, la suficiència financera com a mecanisme vital per a la consecució de qualsevol producte, la independència editorial del mitjà i la capacitat d’innovació constant.

D’altra banda, el conseller va dotar d’importància a la labor democratitzadora de la televisió pública, amb la qual el mitjà ha de construir una agenda pública que ofereixi al públic un punt de vista plural i nítid de la realitat. Segons paraules textuals seves, “les cultures es defineixen per ser capaces de tenir audiències que tinguin una forma peculiar de veure el món”. “En cultura el consum és tan important com la producció”, afegia el conseller.
A tots els elements definidors de qualitat, Tresserras n’afegia un últim: la formació. “Els mitjans tenen una important tasca educativa per a la població.” “Contribuir a educar una mirada només es pot fer des de la transparència i la radicalització de la democràcia.”

A mode de clausura, el conseller es donava la petita llibertat de donar una sèrie de consells a tots aquells propietaris de mitjans que tinguessin com a objectiu construir els seus productes basant-se en la qualitat. Segons ell, la qualitat només és producte d’unes adequades condicions laborals, d’un bon nivell d’exigència professional, d’una constant evolució interna i d’uns mecanisme que garanteixin al capital humà un cert reciclatge.

I és que com afirmava el conseller: “Només els professionals cultes són lliures i per això és necessària una certa renovació: renovar la mirada culta, perquè només la consciència culta, la consciència informada, pot optar a la llibertat”. D’aquesta forma es donava per acabada la presentació oficial de màster, una sessió profundament culta i interessant.

Web oficial del Màster:

http://www.tv3.cat/master/

ELS TeLeCeNtReS, LeS AuLeS DeL FuTUR

L’Estudi per a telecentres que es vol dur a terme a la regió d’Amèrica Central és un projecte que pretén promoure la creació i el posterior desenvolupament de tot tipus de continguts relacionats amb el dia a dia de les persones i les empreses que conviuen al país. El comerç, la indústria, la salut i l’educació són alguns dels eixos vertebradors del programa, que pretén desenvolupar tots aquells àmbits bàsics en els quals ens movem dia a dia i d’aquesta manera, promoure l’ús i l’accés de les TIC entre la població llatinoamericana.

Per duu a terme tot aquest procés, l’equip directiu es serveix de diverses iniciatives. Entre les més importants, destaquen: La Cimera Mundial per a la Societat de la Informació i diverses accions informatives de l’UNESCO en diversos països per promocionar i donar a conèixer aquests centres tecnològics.

No es tracta únicament que els interessats aprenguin els coneixements tècnics necessaris per a l’ús de les TIC, la iniciativa vol anar més enllà. Pretén, en una sola paraula, “alfabetitzar” els alumnes en matèria de noves tecnologies. Només així, es pot convertir les TIC en vertaderes eines d’ interactivitat i de difusió de la informació entre comunitats d’arreu del món.

En l’actual Societat de la Informació i el Coneixement és indispensable disposar d’aquestes eines per a poder fer alhora d’emissors i receptors de la informació. Un pas intermig en tot aquest procés és el del processament i gestió dels continguts, una etapa tan o més important que les anteriors, perquè és en aquesta part quan el subjecte destria quina és la informació que transmetrà i quina ometrà durant tot el procés. Actualment és tanta la informació que rebem, que estem en un estat d’“infoxicació” (intoxicats d’informació). Aquest paper de discriminadors de la informació l’exercim diàriament tots i cadascun de nosaltres de forma totalment involuntària, però cada vegada es fa més necessària la presència de professionals que es dediquin única i exclusivament a aquesta tasca. Per això és necessària l’alfabetització de la població en termes tecnològics. No sols per als empresaris, sinó per a tots aquells sectors de la població que busquin el seu lloc en el món, ja sigui gent gran, estudiants o petits comerços. Aquí no es discrimina ningú pe raó de sexe o edat, per raó d’ètnia o de raça; la xarxa en aquest sentit no és, en absolut, xenòfoba, concep a tots com a iguals.

Però, què és un telecentre?

El telecentre és un espai orientat al desenvolupament de processos integrals d'alfabetització digital i d'accés a les noves tecnologies, dotat d'equipament informàtic i ajuda personalitzada.
Dit d’una altra forma, és el lloc on els usuaris realitzen accions per a la seva capacitació tecnològica, desenvolupant així les habilitats, destreses i coneixements útils per incorporar-se a la societat de la informació i superar la fractura digital.

Des d'un telecentre es poden realitzar tot tipus d’activitats: es pot fer un cerca per Internet, disposar d'un servei de correu electrònic, cercar i avaluar informacions i fins i tot, realitzar tràmits administratius i consultar el compte corrent.

Tot i que no són popularment molt coneguts, es calcula que hi ha més de 4.000 telecentres a tot l'Estat, entre els quals, uns 500 aproximadament pertanyen a la Xarxa de telecentres de Catalunya.

Qui pot accedir a un telecentre?

Un telecentre és un local d’accés públic obert a tothom, però que principalment va adreçat a aquells col·lectius de la població que per diverses raons (entre elles, l’economia) no disposen de mitjans per fer-ho des de casa.

Podem trobar tot tipus de persones que acudeixen a un telecentre i que poden presentar necessitats diferents: adults, gent gran, nens i nenes, gent jove, gent immigrada, gent autòctona, estudiants, persones a l'atur, mestresses de casa, membres de l'associació de veïns del barri. Però, a part de servir com un instrument per a l’oci, hi ha espais dedicats íntegrament a aquelles persones que fan l’anomenat teletreball.


Què s’hi pot trobar en un telecentre?

Principalment, en un local d’un telecentre hi ha una sala amb ordinadors connectats en xarxa amb accés a Internet, impressores, i que disposen de programari actualitzat. Allà s’imparteixen cursos de tot tipus: cursos de formació i d'iniciació a la informàtica, tallers de tractament d'imatge, navegació per Internet, disseny de pàgines web, etc.

També es pot participar de forma activa en els projectes comunitaris del barri que es facin des del telecentre i el què és més important: aprendre a relacionar-te amb gent molt diferent entre sí, però amb un objectiu en comú: la passió per aprendre.

UNA ALTERNATIVA DIGITAL

Internet encara és una desconeguda per a molts de nosaltres.
Per això, la Comissió Europea ha iniciat una sèrie de projectes que tenen com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic i la participació de la ciutadania a la Societat de la Informació. Mitjançant una major participació de la població es pretén estendre els beneficis de la Societat de la Informació i reduir l’anomenada “escletxa digital”.
Aquests són el eixos centrals del Projecte Alis, un programa que busca alfabetitzar els ciutadans de tot el món que tenen dificultats en l’accés a les TIC. Els professionals que hi treballen busquen trobar els espais pedagògics ideals per a la divulgació i la capacitació digitals de les persones. I això es pot fer només a través d’una xarxa d’intercanvi i cooperació entre Europa i Amèrica Llatina.

Un d’aquests projectes rep el nom de Cibernàrium i té com a escenari Barcelona i la societat catalana. L’Ajuntament de Barcelona ha posat al nostre abast un espai dedicat íntegrament a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació adreçades a tot tipus de col·lectius. La iniciativa va adreçada des dels més joves fins a la població més gran. Tot això amb l’objectiu de potenciar el coneixement i l’ús de les noves tecnologies, de fomentar la ocupació dels nostres joves i d’augmentar la cooperació empresarial, amb l’avantatge que tots els serveis que ofereix el programa són totalment gratuïts.

Considerada la iniciativa local de divulgació i capacitació digital més àmplia d’Espanya, Cibernàrium ja s’ha fet amb diversos guardons. Les xifres, però, parlen per si soles: des de la seva creació l’any 1999 ja han participat en la iniciativa més de 500.000 persones i prop d’uns 50.000 usuaris ja han passat pel centre, dels quals més de 25.000 s’hi han inscrit per capacitació.

Donada la importància del projecte, la capital catalana va considerar important dotar-se d’unes instal·lacions adequades que giren entorn als 1.000 m2 de capacitat. Dins s’hi poden fer tot tipus d’activitats, entre les quals destaquen; els espais de formació, els materials divulgatius, les visites guiades, les sales de navegació on-line, etc.

Però el que realment és important és la gran envergadura que ha adquirit el projecte gràcies a la voluntat dels seus dissenyadors. Uns creadors que sense cap ànim de lucre han sabut aprofitar els avantatges de les noves tecnologies per elaborar un programa de didàctica social perfectament estructurat: Cibernàrium és una molt bona manera d’alfabetitzar la població en terme de noves tecnologies i és encara millor mesura per eliminar d’una vegada les fronteres existents fins alehores entre la ciutadania i els mitjans de comunicació i difusió.

Un compromís amb Àfrica

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el primer ministre britànic, Gordon Brown, han mantingut aquest matí una reunió, en la qual han arribat a un acord per impulsar una sèrie de projectes d’educació i de campanyes de vacunació per a tots els nens de l’Àfrica mitjançant una estreta col·laboració entre ambdós països. Un acord que resulta especialment important perquè és el primer que ambdós duen a terme des de que Brown va arribar al poder el juny passat.
Projectes com el d’avui són importantíssims per la situació actual que viuen els joves africans al seu país. Milers de joves moren cada any a causa del virus de la Sida i molts més ho fan a causa d’altres malalties com la tuberculosi i la malària. Altres dades atorguen a la població una tímida esperança. La mort per rubèola, els darrers anys, ha disminuït un 50% a causa de les campanyes de vacunació fetes per organitzacions no governamentals o organismes internacionals de la talla d’Unicef.
Però la situació continua sent cruel per milions i milions de famílies que any rere any veuen com més de 250 menors de cada mil nascuts moren a Sierra Leona, Níger, Angola o Afganistan, segons els Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef). Xifres que esgarrifen i que van acompanyades de dades molt similars provinents d’altres països africans, asiàtics, i en menor mesura, llatinoamericans.
Per això és necessari que la població mundial sigui conscient que hi ha vida més enllà del seu país. És important que centenars i centenars de voluntaris es traslladin a viure i a col·laborar totalment de forma desinteressada amb col·lectius que vetllen únicament per millorar aquesta desoladora situació.
La mort d’un menor sempre és un tràngol per a les famílies, però quan aquesta situació es converteix en el pa de cada dia de centenars i centenars de pares sense recursos es converteix en una injustícia que els més rics del planeta no podem tenir el luxe de permetre’ns.
Saben que una part de la nostra Declaració de la Renda s’empra en la compra de tot tipus de material militar que els nostres països utilitzen en les seves particulars batalles? I saben que si volguessin podrien destinar aquest minúscul tan per cent de la seva contribució a una causa més noble?
Potser si la gent fos conscient d’aquesta situació algunes coses del nostre estimat món canviarien, però potser és que tampoc ens interessa del tot, no creuen?
Petites reflexions que fan que un es llevi i doni les gràcies per haver tingut la sort de néixer on ho ha fet i no en cap altra part del planeta.

CONFERENCIA DE MANOLO BLANQUER

La situació d’un país

“Sóc un frare dominic, si així volen definir-me”. Aquesta es convertia en la carta de presentació de Manolo Blanquer, un espanyol nascut a València i resident a Panamà des de fa 37 anys.
Blanquer, director executiu de Canal 5, una televisió generalista amb voluntat de reflexió, parla amb orgull i una certa nostàlgia del seu país d’acollida.
Panamà, amb una població de 3 milions d’habitants, compta amb un nivell de pobresa molt elevat. De fet, el 52% de la població viu en situació de pobresa i un 26% ho fa en situació encara pitjor. Blanquer descriu a la perfecció la situació d’un país que va viure fa uns anys una de les seves pitjor etapes de la història amb la invasió “Gringa” ara fa 18 anys.
La República de Panamà, ubicada entre Costa Rica i Colòmbia, el Mar Carib i l’ Oceà Pacífic, “va tocar realment fons durant aquella època”, assegura el director executiu. “Els gringos van provocar una de les majors crisis de la nostra història i això va provocar una ressaca moral increïble a tots els ciutadans panamenys”. A mesura que avança la seva versió de la història un es sorprèn de les barbaritats que es poden dur a terme durant una guerra. Ell parla de bombardeigs indiscriminats, de destruccions de barriades senceres als racons més humils de la ciutat, de saquejos brutals,... Un conjunt de situacions límit que deixen entreveure el rerefons de l’ésser humà, la seva altra cara quan el que està en joc és la mera supervivència. Però contràriament a molts altres, ell encara conserva intacte l’esperit de lluita, un esperit que un bon dia el va fer prendre una decisió que canviaria la seva vida o si més no li faria donaria un gir insospitat.

Construint un somni

El nostre protagonista vivia en aquells moments, juntament amb el seu poble, l’etapa més grisa de la seva història. Motiu pel qual va decidir aprofitar la seva experiència en l’àmbit de l’educació i la comunicació per encapçalar un projecte comunicatiu de reflexió general i de crítica enmig d’una odissea de censura i repressió. Allò que en principi semblava un somni, poc a poc va anar-se convertint en una realitat. Blanquer disposava ja d’una freqüència, en la qual emetia diàriament, amb una franja horària de pocs minuts (uns 3 o 4), un programa que alliçonava en termes de crítica reflectiva els seus compatriotes.
Però Blanquer encara no havia deixat de somiar. Poc després i amb la satisfacció que dóna dur un èxit a les espatlles, tenia la valentia de demanar al bisbat i als membres de les classe burgeses del país, la que acabaria sent la subvenció necessària per a l’adquisició d’un canal de televisió. En total, uns 30.000 dòlars li feien falta per aconseguir la freqüència i els equips tècnics necessaris. D’aquesta forma adquiria Canal 5, una televisió nacional que havia quedat destrossada durant la invasió. Així es constituïa l’any 1990, la Fundació per a l’ Educació a la Televisión (FETV). Una entitat autònoma que tenia com a objectiu principal impulsar la gent a reflexionar. “No volem pensar per, ni per a, sinó amb el teleespectador”, sentenciava Blanquer.



Un projecte amb cara i ulls

FETV es va definir des d’un principi com “una emissora amb caràcter, que pretenia crear una consciència crítica als ciutadans sobre els missatges explícits i implícits del govern,la societat de consum i les classes dominants”.
Estatut que es completava amb una missió clara que definia l’empresa:” Una televisió educativa d’ impacte que provoca canvis importants a la societat panamenya a través de la promoció dels valores i la cultura nacional. Des de la fe facilita la participació interactiva del televident.” Definició que explicava amb precisió les metes d’una empresa que es definia a si mateixa com una televisió alternativa real.
La seva visió s’erigia d’igual forma en els estatuts de l’empresa amb la voluntat d’educar, elevar la cultura dels panamenys i entretenir sanament, contribuint a formar un pensament crític a través de la informació, la orientació i el diàleg, convertint-se en la millor alternativa per a telespectadors i per particulars que comparteixin els mateixos punts de vista.”

El viatge cap a l’èxit

Tots els inicis són durs, però engegar un projecte de tal envergadura en un país com Panamà es convertia en tot un repte per l’equip de Blanquer. FETV va començar amb una programació de tan sols 4 hores diàries, però amb el temps va anar augmentant la seva producció. De fet, en tan sols 5 anys ja emetia a tota la Península i en zones on altres cadenes no podien fer-ho. 17 anys després de la seva constitució, el canal centra ara les seves produccions en la franja mes aviat nocturna i en una programació infantil.
Aquesta s’ha convertit en una eina clau del seu èxit. Cada vegada més joves s’interessen pel seu tipus d’entreteniment i mascotes com la que van crear per un dels programes s’han convertit en vertaders signes d’identitat dels més petits. Després de diverses proves pilot, l’equip directiu va descobrir que l’oferta que proporcionava agradava i cada vegada dóna més importància a un aspecte fonamental :la inelasticitat entre el seu públic i la seva producció.

Un pugna constant

Els primers anys van catapultar l’emissora cap a l’èxit absolut. Però els problemes econòmics de la cadena i un complot al qual es va veure sotmesa per part del govern han fet que la Televisió més pedagògica del país observi amb temor el seu futur.
Darrerament, l’equip s’ha vist obligat a dur a terme una reducció dràstica de la seva programació i ara només emet 9 de les 17 hores que emetia fins aleshores. Però Blanquer i el seu equip no es rendeixen. Pensen seguir lluitant fins al final, perquè la pugna quan té una causa noble no entén ni de derrotes ni de rendiments.

La comunicació com a instrument de cooperació

Periodisme i cooperació, dos conceptes que poden relacionar-se molt més del que creiem. Així ho afirma Luís Bruzón, periodista i realitzador de Televisió, que ha treballat i treballa actualment en projectes de cooperació per al desenvolupament de països subdesenvolupats.
Bruzón, comença el seu parlament parlant de la seva experiència en aquest camp i intenta fer-nos entendre la importància del projecte amb el qual treballa a hores d’ara. El treball que actualment realitza Bruzón té com a components principals comunicació i cooperació i s’està desenvolupant a Guatemala, un país amb més de 13 milions d’habitants, on el 56% de la població viu en situació de pobresa i el 21% ho fa en una situació extrema.
El principal obstacle amb el que es troben els voluntaris que hi col·laboren és la debilitat d’un estat que té un dels índexs més alts d’analfabetisme de l’Amèrica llatina (28%), i on es registra una retribució tributària quasi ínfima per part de les classe dominants.
Però els problemes econòmics només constitueixen la punta de l’iceberg. Sota encara resten problemes com el de la violència indiscriminada, que ataca a la seguretat nacional dels ciutadans, la poca cobertura sanitària o la baixa escolarització. Totes, qüestions de manca d’una xarxa d’estructura i de cohesió nacionals.
Tenint davant tot aquest panorama desolador, quines actuacions pretén dur a terme el programa d’ajudes?
El projecte que es pretén dur a terme és un programa de cooperació municipal que té com a última finalitat solidificar una democràcia que encara no està del tot consolidada, mitjançant la descentralització de les polítiques estatals i la creació d’un nou estat, utilitzant com a base unes adequades polítiques locals. És des de sota, des de l’administració local, des d’on es pot atacar d’arrel aquesta qüestió: un problema institucional que ha derivat, amb el temps, en una desgràcia personal en la majoria dels casos.
Programes com en el que participa Bruzón persegueixen una sèrie d’objectius comuns: la descentralització i la fortalesa municipals, una reforma del sistema judicial, una major participació ciutadana, l’impuls de les petites i mitjans empreses (PIME) i la lluita constant contra l’exclusió que pateix la figura femenina, sovint obligada a reclusions i marginacions de la vida social. Tot això servint-se d’estratègies comunicatives diverses, com la informació pública -amb la mirada posada en els temes que interessen a la població- o la comunicació estratègica. S’ha d’educar la població mitjançant un procés comunicatiu previ, és a dir, fer de l’educació un mediador entre la informació i el públic.
Mitjançant una beca de l'Agencia Espanyola de Cooperació Internacional, Bruzón va realitzar una primera estada a aquest país llatinoamericà . Actualment, ja s’hi ha establert definitivament. Treballs com el seu fan gran el camp del periodisme d’ajuda. Comunicació i cooperació no estan desvinculats, poden perfectament caminar de la mà. La comunicació és una eina de desenvolupament i m’atreviria a dir que és una de les més eficaç. Comunicar bé significa millorar la qualitat de la informació que rep la població de Guatemala per eliminar la desconfiança que generalment impera vers les institucions del govern. D’aquesta manera, es fomentaria una interlocució social o diàleg adequat entre l’administració i el poble. Un poble multicultural i amb múltiples fronteres i desigualtats.
Comunicar i educar servirien per pal·liar la incomprensió dels guatemalencs i, a la llarga, per acostar aquests a unes condicions més dignes i igualitàries.