El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el primer ministre britànic, Gordon Brown, han mantingut aquest matí una reunió, en la qual han arribat a un acord per impulsar una sèrie de projectes d’educació i de campanyes de vacunació per a tots els nens de l’Àfrica mitjançant una estreta col·laboració entre ambdós països. Un acord que resulta especialment important perquè és el primer que ambdós duen a terme des de que Brown va arribar al poder el juny passat.
Projectes com el d’avui són importantíssims per la situació actual que viuen els joves africans al seu país. Milers de joves moren cada any a causa del virus de la Sida i molts més ho fan a causa d’altres malalties com la tuberculosi i la malària. Altres dades atorguen a la població una tímida esperança. La mort per rubèola, els darrers anys, ha disminuït un 50% a causa de les campanyes de vacunació fetes per organitzacions no governamentals o organismes internacionals de la talla d’Unicef.
Però la situació continua sent cruel per milions i milions de famílies que any rere any veuen com més de 250 menors de cada mil nascuts moren a Sierra Leona, Níger, Angola o Afganistan, segons els Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef). Xifres que esgarrifen i que van acompanyades de dades molt similars provinents d’altres països africans, asiàtics, i en menor mesura, llatinoamericans.
Per això és necessari que la població mundial sigui conscient que hi ha vida més enllà del seu país. És important que centenars i centenars de voluntaris es traslladin a viure i a col·laborar totalment de forma desinteressada amb col·lectius que vetllen únicament per millorar aquesta desoladora situació.
La mort d’un menor sempre és un tràngol per a les famílies, però quan aquesta situació es converteix en el pa de cada dia de centenars i centenars de pares sense recursos es converteix en una injustícia que els més rics del planeta no podem tenir el luxe de permetre’ns.
Saben que una part de la nostra Declaració de la Renda s’empra en la compra de tot tipus de material militar que els nostres països utilitzen en les seves particulars batalles? I saben que si volguessin podrien destinar aquest minúscul tan per cent de la seva contribució a una causa més noble?
Potser si la gent fos conscient d’aquesta situació algunes coses del nostre estimat món canviarien, però potser és que tampoc ens interessa del tot, no creuen?
Petites reflexions que fan que un es llevi i doni les gràcies per haver tingut la sort de néixer on ho ha fet i no en cap altra part del planeta.
Projectes com el d’avui són importantíssims per la situació actual que viuen els joves africans al seu país. Milers de joves moren cada any a causa del virus de la Sida i molts més ho fan a causa d’altres malalties com la tuberculosi i la malària. Altres dades atorguen a la població una tímida esperança. La mort per rubèola, els darrers anys, ha disminuït un 50% a causa de les campanyes de vacunació fetes per organitzacions no governamentals o organismes internacionals de la talla d’Unicef.
Però la situació continua sent cruel per milions i milions de famílies que any rere any veuen com més de 250 menors de cada mil nascuts moren a Sierra Leona, Níger, Angola o Afganistan, segons els Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef). Xifres que esgarrifen i que van acompanyades de dades molt similars provinents d’altres països africans, asiàtics, i en menor mesura, llatinoamericans.
Per això és necessari que la població mundial sigui conscient que hi ha vida més enllà del seu país. És important que centenars i centenars de voluntaris es traslladin a viure i a col·laborar totalment de forma desinteressada amb col·lectius que vetllen únicament per millorar aquesta desoladora situació.
La mort d’un menor sempre és un tràngol per a les famílies, però quan aquesta situació es converteix en el pa de cada dia de centenars i centenars de pares sense recursos es converteix en una injustícia que els més rics del planeta no podem tenir el luxe de permetre’ns.
Saben que una part de la nostra Declaració de la Renda s’empra en la compra de tot tipus de material militar que els nostres països utilitzen en les seves particulars batalles? I saben que si volguessin podrien destinar aquest minúscul tan per cent de la seva contribució a una causa més noble?
Potser si la gent fos conscient d’aquesta situació algunes coses del nostre estimat món canviarien, però potser és que tampoc ens interessa del tot, no creuen?
Petites reflexions que fan que un es llevi i doni les gràcies per haver tingut la sort de néixer on ho ha fet i no en cap altra part del planeta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario