L’altra cara de l’educació

Fins ara sempre havíem parlat dels més petits, dels que aprenen, dels que s’asseuen rere un escriptori i imiten els més grans. Avui toca parlar dels altres : els professors.

I és que un estudi determina que el 73% dels docents madrilenys creu que l’educació, tant la primària com la secundària, ha empitjorat molt els últims anys i el 39% creu que seguirà empitjorant els propers anys.

La enquesta La opinión del profesorado sobre la calidad de la Educación 2007 publicada avui i feta a 38 centres públics i 21 privats concertats a la Comunitat de Madrid indica que només La FP rep una valoració més alta que en un altre estudi elaborat l’any 2001.

Segons la directora de l’àrea educativa de la Fundació Hogar del Empleado, Charo Díaz Yubero, el professorat d’ESO no té la formació suficient per enfrontar-se a un alumnat tan divers com el que hi ha actualment, molt més complex que en altres etapes anteriors.

Quant a la convivència escolar hi ha dades certament alarmants. El 67% dels enquestats declara que els conflictes han augmentat considerablement els últims anys i el 87% diu que haurien de prendre’s mesures més dures contra determinats alumnes.

Tot i la importància de la tasca que realitza aquest col·lectiu, la majoria declara sentir-se poc o gens valorat per la ciutadania (88,2%), ni per l’administració (75,8%). D’altra banda però, el 82% diu que no canviarà la seva professió.

Respecte els factors que creuen que influeixen e aquesta pèrdua de qualitat de l’educació espanyola, en destaquen la preparació dels docents, la falta d’ordre i disciplina al centre, la falta de coordinació entre professorat i família, la manca d’un equip eficaç i la relació fàcil entre professors i alumnes.

Aquest estudi deixa entreveure una realitat que s’ha fet patent en els mitjans de comunicació els darrers anys: l’augment de casos d’assetjament escolar, l’augment de faltes d’alumnes cap als professors, el fet que molts professors demanin constantment la baixa per problemes amb l’alumnat, etc. Tot un conjunt de factors que han fet davallar enormement la qualitat de l’ensenyament del nostre país. De fet, Catalunya és la comunitat amb un major fracàs escolar i se situa a la cua dels països europeus amb un 28,3% d’abandonament escolar.

És evident que aquest fracàs és culpa dels adolescents, però també dels que s’ocupen d’ensenyar-los i de les respectives famílies. Però si els professors duien estar insatisfets, es mostren pessimistes i se senten excessivament poc valorats no estan en condicions de fer millorar aquesta alarmant situació.

Els primers que han de posar-se les piles són els alumnes, amb l’ajuda d’uns pares que els ajudin i aconsellin en tot moment i d’un equip docent que tutoritzi i monotoritzi totes les seves accions. Només es pot millorar la qualitat de l’ensenyament actuant en equip i fent la feina ben feta en tot moment.

Perquè de tots depèn que millori el nivell educatiu del més petits i perquè seran ells qui en un futur decidiran el nostre. Però això no pot solucionar-se sense una ajuda forta i consistent per part de les administracions i del Govern. En lloc de gastar-se els diners en la campanya pre-electoral (que ha començat 5 mesos abans que les eleccions) potser val més la pena destinar-los a millorar un aspecte que ens fa ser els últims, o el que és el mateix, els pitjor educadors de tota Europa.

España, y Catalunya, en particular, tenen un greu problema amb l’educació i això es reflexa una vegada més en els mitjans de comunicació. L’educació és un eix fonamental pel bon funcionament del país i en els darrers anys s’ha convertit en un peix que es mossega la cua. Realment calen reflexions i, sobretot, actuacions per fer dels sistema educatiu espanyol el que es mereixen les noves generacions: un sistema amb mitjans i de qualitat.