NO MÉS VIOLÈNCIA

Des del 1300 fins al 2000 , l’evolució de la violència a Occident ha tingut una clara evolució cíclica i ara es caracteritza per un increment de la violència femenina (14%), una tornada dels actes vandàlics amb les bandes juvenils i pels responsables d’aquest tipus d’actes: els varons d’entre 20 i 30 anys.

Estats Units encapçala junt amb altres països com Colòmbia o Rússia la llista dels països més violentes del món amb una taxa d’assassinats per persona més elevats del món (6,2 per 100 mil).

Cal recordar que als EUA hi ha uns 250 milions d’armes per a 300 milions de persones (la qual cosa equival a quasi una arma per habitant), i que la possessió d’armes de foc està legalment acceptada pel Govern. Les autoritats del país afirmen que els habitants de senten més segurs així i que això ajuda lògicament a reduir les taxes de violència, cosa que no demostren les estadístiques.

El que preocupa més de la situació és que actualment un dels principals problemes que la gent atribueix a la gran ciutat és la INSEGURETAT. Quan es pregunta en enquestes oficials sobre els temes que els angoixen, aquest sempre acaba sortint com un dels principals temors. La gent no se sent segura a casa seva, ni passejant pel carrer. L’arribada d’una onada tan gran d’immigrants de l’Est i d’arreu del món ha coincidit amb un increment important dels actes vandàlics i dels assalts violent als habitatges.

La crisi econòmica i la violència

Estadístiques i estudis oficials demostren que la crisi econòmica ha afectat també en la comissió de delictes. La crisi ha portat fins avui dia delictes que van ser propis d’èpoques anterior amb poc bonança econòmica com les últimes dècades del segle XX.

Molts immigrants o persones autòctones arriben a una situació econòmicament tan desesperant que es veuen obligats a cometre atracaments o delictes per aconseguir diners de manera ràpida i fàcil. Des de que hi ha la crisi, els actes vandàlics han augmentat, sobretot els relacionats amb els atracament a habitatges i al carrer.

La Vanguardia titulava així un article publicat a la secció de Societat fa unes setmanes: “La situación económica propicia un nuevo grupo de delincuentes que recurre al robo por primera vez para paliar situaciones familiares”. En aquest article s’explica el cas d’una mare que es va veure obligada a atracar un banc per tal de cobrir les despeses del seu fill. També es diu que els atracaments a peatons s’erigeixen com el segon delicte que més creix. El que s’ha vist fins ara només es la punta de l’iceberg i les autoritats policials de la ciutatd e Barcelona, així com diversos analistes del país, asseguren que si la situació econòmica continua empitjorant, aquest tipus d’actes poden assolir quotes de violència molt més elevades.

Els joves i la violència

Un dels altres aspectes que genera forta polèmica és l’increment de delictes comesos per joves directament contra la comunitat escolar (alumnes i professors). Són coneguts els casos d’Estats Units i de Finlàndia en què antics alumnes van matar deliberadament i sense motius aparents a professors i alumnes del centre per velles rancúnies o per un desequilibri mental.

En aquest aspecte els mitjans de comunicació hi tenen una responsabilitat afegida. Molts d’aquests delictes es duen a terme per contaminació, és a dir, una persona amb un desequilibri mental veu que un altre noi ha comès un delicte d’aquest tipus i per contagi pot acabar fent el mateix. Això també passa amb els suïcidis, per això els mitjans de comunicació tenen prohibit parlar d’aquest aspecte. Està demostrat que si un jove llegeix en un diari que una altra persona s’ha suïcidat té més probabilitats de seguir el mateix camí. (En la regió que jo visc, a Manresa, un diari es va fer eco d’un suïcidi i l’endemà o al cap de pocs dies, se n’havien produït més).

D’altra banda, els continguts violents a la televisió s’han multiplicat els últims anys i els menors estan subjectes constantment a programes que mostren la cara més atraient de la violència. Junt amb això, son nombroses les joguines que inciten a la violència (pistoles per a nens petits, equips de policia,...).

La inseguretat provoca la violència i la desigualtat la patenta com a una arma efectiva perquè et facin cas. A Estats Units una de les raons per l’augment d’actes d’aquest tipus són les enormes desigualtats en què es veuen sotmesos nombrosos grups socials que no tenen ni una cobertura sanitària gratuïta. Els prejudicis són constants i això fa que molts es prenguin “la justícia pel seu compte”.

Un altre dels fenòmens que ha augmentat recentment és la rebeldia adolescent que no es queda aquí i forma grups que actuen al carrer contra els més febles (Latin Kings, grups Neonazis). Un exemple de rigorosa actualitat són els dos joves que sols pel fet de divertir-se van cremar viva una indigent en un caixer de Barcelona.

Però el que està clar és que la violència no es pot combatre amb violència. S’han de combatre aquestes actituds lamentables amb més educació i amb una cultura que fomenti la pau social. En aquest sentit, em sembla interessant comentar una minisèrie que va oferir Antena 3 fa poc, anomenada “El cástigo”, on un grup de joves rebels són enviats a un centre de reformació on són castigats amb actes que els vexen i que els danyen física i psicològicament. Els nois tornen a casa amb unes seqüeles terribles i quan sembla que els joves s’han tornat modèlics i educats, aquests surten de casa i se’n van fins a un pont on comencen a apallissar a un grup de sense sostres. Aquest final conforma una lliçó de moral impressionant que demostra una vegada més que la violència només porta cap a situacions autodestructives.

Un altre exemple, la guerra d’Iraq dels Estats Units. Un conflicte que des del principi s’ha volgut combatre amb altes quotes de violència i que ha portat el país a una situació de paranoia col·lectiva per la seguretat que contràriament a augmentar-la a fet que el país se sumeixi en un dels episodis més violents de la seva història.

Aida Sinfreu