martes, 20 de enero de 2009

El món mira cap a La Casa Blanca


La cerimònia d’investidura ha estat una de les més seguides de tota la història amb una congregació de quasi 2 milions de persones




El dia d’avui és una data per a la història i per a la memòria de molts ciutadans: un dia en el que com en totes les grans ocasions cadascun de nosaltres recordarà on era i què feia mentre investien el nou president d’Estat Units, Barack Obama. La presa de possessió d’avui fa renéixer en moltes persones l’anomenat somni americà
És la primera vegada que un afroamericà es fa amb la Presidència de la Casa Blanca i només per això l’expectació que s’ha aixecat davant la jornada d’avui ha estat del tot insòlita. Cadenes de televisió, ràdios i publicacions d’arreu del món miraven en una sola direcció: la de la Casa Blanca i assistien expectants a un acte que congregava al voltant de 2 milions de persones davant del Capitoli i que abarrotaven els carrers dels voltants.

Avui el món gira entorn als Estats Units i els mitjans no han volgut deixar escapar el seu particular seient en aquest acte que marcarà un punt i a part en el curs de la història de la humanitat, però especialment en el dia a dia dels seus “germans” de raça negra, que han vist en la figura del president un eco a les pregàries que han fet durant tants segles.

Precisament per això, ha tingut una especial rellevància l’acte que ha dut a terme Obama amb la seva família. Ha fet el mateix viatge que va fer Abraham Lincoln, que recordem va abolir l’esclavitud, quan va ser escollit President dels Estats Units. Un trajecte ple de simbolisme i amb molta significació per la comunitat més castigada pels prejudicis racials a Nord-Amèrica. Qui s’hagués imaginat en l’època de Lincoln que una persona de raça negra acabaria per governar el país més potent del món? Ningú, però com diu una frase enormement sàvia, “el temps posa tothom al seu lloc”. La història avui ha fet un pas endavant i ens ha donat una lliçó magistral de moral a tots plegats.



La família Obama, però, fa una setmana que està de celebració. Ha estat en un concert de Jonas Brothers, dedicat als més petits, on també van assistir les filles del President i ahir mateix van assistir a una cerimònia religiosa a l’església Episcopal de Sant Johns.

Avui ha arribat el plat fort. La cerimònia ha començat oficialment al migdia quan acabava el mandat del president sortint, George Bush. El traspàs de responsabilitats entre ambdós ha estat una part emotiva, però la part que més ha commogut als presents i als espectadors ha estat, sense dubte, el jurament d’Obama sobre la mateixa Bíblia en què ho va fer Abraham Linclon el 1861. Una elecció que s’ha fet a les 18:05, hora d’aquí, i que ha estat especialment simbòlica, en la qual Obama ha aprofitat per a presentar-se davant la comunitat internacional amb la mateixa voluntat unificadora que el seu antecessor.



«Juro solemnemente que ejerceré con lealtad mi cargo de presidente y que haré todo lo posible para preservar, proteger y defender la Constitución. Que Dios me ayude». Amb aquestes paraules el nou president ha sabut guanyar-se l’aplaudiment unànime del pavelló i ha aconseguit arrancar llàgrimes a bona part dels presents. Unes paraules que han sonat especialment sinceres pel seu gran tarannà ideològic i emocional.

Després del jurament, Obama ha pronunciat el seu discurs d’investidura, en el qual ha assentat les bases del que serà el seu nou mandat. Així, ha parlat sobre la crisi: “Nuestra economía está gravemente debilitada, se han cerrado negocios, se han perdido hogares” i ha apostat per les energies renovables com una de les parts que ajudarà a solucionar la depressió econòmica que viu el país. “ Debemos llevar a cabo un despliege masivo de energias renovables”. Aquest desplegament es troba emmarcat dins el Pla d’estímul.

També ha demanat unitat al poble americà: “ Estats Units ha de respectar a tots els nouvinguts, a tots els immigrants, perquè tots som ciutadans”, i responsabilitat a tots els ciutadans. “ No importa que el govern sigui gran o petit, sinó que funcioni”. En cada línia buscava el bon exemple dels avantpassats, però per començar de nou una nova era, amb noves fórmules de fer política. “Tot és possible, cal deixar enrere tots els debats anteriors i les velles fórmules de fer política”.

Han estat diversos els artistes que han volgut fer costat al nou símbol dels Estats Units. Per això, les escales del Capitoli s’han il·luminat per presentar al mestre Bruce Springsteen i a la coneguda Shakira. La música, però, també ha fet acte de presència al final de l’acte, en què el President i la família han cantat l’himne dels Estats Units, seguint amb l’habitual patriotisme que caracteritza els ciutadans del país.

Després de l’acte, Obama i família han participat en un esmorzar amb els congressistes dins el Capitoli.Després, cap allà les 14.30, hora d’allà, Obama s’ha desplaçat amb limusina fins a la Casa Blanca, en una desfilada, en la qual hi han participat més de 90 bandes de música i carrosses. Després d’aquest episodi, el president ha recorregut a peu els últims passos que el separaven de la que serà la seva llar els propers quatre anys.

Washington ha assistit eufòrica i emocionada a l’acte de possessió, però no ha estat la única, Espanya s’ha contagiat de la il·lusió dels nord-americans i ha viscut les darreres hores amb la convicció que el seu nou país aliat està fent historia.



Acabada l’era Bush i perduda la confiança de molts ciutadans, el discurs d’Obama ha aconseguit recuperar-la, si més no per uns instants. Obama no ha volgut presentar-se davant el món com un president negre, sinó com la persona que anhela el canvi tan com els seus ciutadans.

Ara es troba amb un país amb recessió, amb milers de persones sense treball, però amb unes perspectives de futur mínimament esperançadores. I a més, a diferència de Bush, Barack Obama si que creu en el canvi climàtic, cosa que de ben segur marcarà un punt a favor dels Estats Units en un tema que genera un gran debat internacional.

Obama ha aconseguit tornar l’esperança a un poble que l’havia perdut fa temps i ha alimentat el somni de molts americans. Ara només li manca una cosa: complir amb totes les expectatives que ha generat el seu popular Yes, we can.

Si volen llegir el discurs d'Obama íntegre en anglès. Aquí ho poden fer.

Aida Sinfreu

No hay comentarios: