miércoles, 26 de noviembre de 2008

TOTS VOLEM ARRIBAR A FINAL DE MES


La crisi econòmica és un fet. La caiguda del sector de la construcció, motor econòmic del país des de fa molts anys, n’ha estat una de les causes principals, però no la única. La crisi financera global, els alts preus del petroli, l’elevat endeutament de la famílies, la poca productivitat de les empreses i la falta de previsió dels governs han estat les arrels de fons del problema. Amb les hipoteques pels núvols, les famílies, amb un o més d’un membre a l’atur, opten per reduir despeses i el sector serveis, igual que el de la construcció i el de l’automobilisme, se n’ha vist directament afectat

La crisi econòmica és el resultat d’una cadena d’esdeveniments que han desencadenat una situació preocupant. Qui posarà fre a aquesta crisi, hi ha solucions? De tot això s’ha parlat al programa “De què parlem”, presentat per Pilar Goñi, de Canal Taronja, aquest dimarts.

Els convidats del programa han estat el President de la Cambra de Comerç, Manel Rossell, el senyor Vicenç Mauri, de la PIME Catalunya Central, el senyor Miguel Espejo, Secretari General de la UGT Bages- Berguedà i finalment, el recentment reelegit Secretari General de Comissions Obreres de la Catalunya Central, Lluís Vidal Sixto.

Davant la pregunta de quan temps fa que es preveia aquesta crisi, el senyor Rossell ha contestat que es veia a venir des de l’any passat quan es podien veure els primers símptomes que el mercat immobiliari fallava. Després, ha afirmat que s’ha agreujat per la crisi financera mundial. Rossell ha afegit: “Es tracta d’una crisi de model, perquè els darreres anys hem basat exclusivament el nostre creixement en el sector immobiliari i hem deixat de banda la resta de la nostra indústria, fent-la poc competitiva.” Mauri, d’acord amb la posició de Rossell, ha declarat que feia temps que es temia que això pogués passar. “L’economia es basava massa en la construcció, en el turisme i en el consum interior, per això la crisi afecta a tants sectors.” Des dels sindicats s’ha assegurat que l’eufòria econòmica encara durava fa uns mesos. El senyor Vidal, s’ha pronunciat amb la següent afirmació: “cap a meitat del 2007, a UGT ja teníem la sensació que s’estava al final d’un cicle. El que ha passat és que ens ha agafat desprevinguts”. Finalment, Espejo ha destacat l’actual falta de confiança en el sistema econòmic. “Durant aquests últims anys la situació era inadmissible. Ara ha explotat la bombolla, hi ha moltes empreses petites que estan passant grans dificultat. Hem d’aconseguir parar l’atur”.

Sobre el tema del sector als qual ha repercutit la crisi, s’ha fet especial rellevància al darrer afectat: el sector dels serveis. Des de Comissions, Vidal ha opinat al respecte que aquesta crisi és un conjunt de factors i d’aquí la complicació de poder-la solucionar. “És una crisi que anirà corrent d’un sector a l’altre inevitablement perquè no hi ha una sola causa”. Rossell ha afegit que les causes de la devaluació del sector serveis es deuen a la falta de liquiditat dels bancs i a les taxes d’atur alarmants, ja que l’augment de l’atur repercuteix directament a la disminució del consum.

Aquesta situació és especialment visible als sindicats, ja que cada dia es troben amb desenes de persones que s’han quedat a l’atur. Espejo, d’UGT, ha parlat precisament d’això. “Junt amb les grans empreses que acomiaden el personal i que tenen una gran repercussió mediàtica en trobem amb un fenomen diferent: l’expedient difós, que consisteix en què empreses petites redueixen activitat o acomiaden de forma individual”.

El dirigent sindical d’UGT, ha pregonat a favor d’un “canvi de missatge.” “L’Estat i els bancs han de ser solidaris amb els treballadors i les empreses perquè tots puguem tirar endavant”.

Referent al tema de l’eufòria consumista dels ciutadans, tots els convidats han estat d’acord en què ha estat així. Segons Mauri, “ciutadans, treballadors, empresaris i especialment les administracions ens hem deixat endur per l’eufòria del moment, però ens han induït a fer-ho. Fa un temps està endeutat era fer negoci. Al preu que estava al diner, deure calers era guanya diners”. Rossell ha declarat que el primer responsable de les expectatives falses generades ha estat el govern. En aquest sentit, Espejo s’ha queixat de la massiva especulació borsària: “El que no pot ser és que algú permeti que pisos que valien 30 milions es venguessin per 60, algú hauria d’haver impedit això”.

Una de les preguntes clau del programa ha estat: “Què poden fer els governs per solucionar la crisi?”
Des de Comissions, s’ha declarat que els polítics tenen la responsabilitat de la societat que administren i aquesta responsabilitat s’ha perdut aquests 10 anys anteriors i s’ha fet èmfasi en l’aspecte dels salaris. “La causa mare ve donada per les comandes o per dificultats de tresoreria, no pels salaris dels treballador. La majoria de gent cobra entre 800 i 1.200 euros, per tant, la responsabilitat principal no pot ser atribuïda als salaris”. “Si que hi ha solucions, s’ha d’augmentar la productivitat de les empreses i el sistema financer ha de treballar amb més eficiència.”

Mauri ha recolzat la postura de Vidal i ha certificat que la situació és tan greu que alguna cosa s’ha de fer perquè millori. “De moment, el govern ha fet injeccions importants a la entitats financeres.” També ha destacat que les mesures aprovades ahir perquè la gent que està aturada tingui un aplaçament del 50% de la hipoteca són bones, però no suficients. “Em preocupa molt que el senyor Zapatero no parli de les PIMES d’Espanya i Catalunya.” Rossell s’ha mostrat totalment d’acord amb Mauri i ha recalcat que de moment, no s’ha vist cap mesura que no sigui popular. Per últim, Espejo ha demanat al govern que si injecta diners als bancs, aquest diner arribi a la mà des treballadors.

En la recta final del programa, s’ha demanat als tertulians si veuen una solució esperançadora de futur. Aquests s’han mostrat majoritàriament optimistes, però amb certes recances. Vidal ha recalcat que les propostes del govern són positives, però la majoria estan enfocades a les conseqüències i no a les causesm, però és imprescindible “millorar la productivitat del país i de les empreses, millorar els sistemes de protecció social i de suport a les empreses que ho fan bé.” “Per la nostra banda, defensarem l’ocupació a aquelles empreses que la vulguin destruir d’una forma oportunista”. “Però si alguna cosa hem de fer els treballadors és invertir constantment en la nostra pròpia formació professional.”

Espejo també ha mantingut una actitud positiva respecte el futur. “D’aquesta crisi en sortirem segur”. “Però si d’alguna cosa ha de servir és perquè els petits empresaris prenguin consciència i treballin amb més prudència de cara al futur”. Rossell ho veia més complicat. De fet i com ell mateix afirmava, l’estudi de la CDEI situa a Espanya en l’horitzó dels països que més tardaran a sortir de la situació d’atur. “També em preocupa la ineficàcia del govern, em costa veure iniciatives que fomentin l’esperit emprenedor”, ha conclòs el President de la Cambra de Comerç.

Finalment, Mauri ha optat per l’empobriment de l’estat com a via de solució del problema ara per ara. A llarg termini ha propugnat per una cultura d’esforç i d’ estrènyer-nos el cinturó tots plegats: govern i ciutadans. I ha acabat amb aquesta contundent afirmació: “Per primera vegada, els joves entendran què és i com es viu una crisi”.

Aida Sinfreu

No hay comentarios: