Si una frase resumeix la nit electoral és aquesta amb la que el Wahington Post publicava una edició especial: “Obama makes history”. I és que aquesta passada nit ha estat una nit d’insomni, de nervis, de decepció per uns i d’il•lusió per a molts altres. Finalment, Obama s’ha fet amb el triomf, aquell tan anunciat i pregonat per totes les enquestes i la majoria de mitjans de comunicació.
La nit ha estat llarga, fins al voltant de les 3 (hora d’aquí) les coses no començaven a ser del tot irrefutables. Confesso que em vaig quedar bona part de la nit plasmada davant la televisió per veure si per fi el somni americà (i també el de molts de nosaltres) es complia. No me’n penedeixo en absolut, ara si que puc dir que ha valgut la pena. Al final, però ja amb quasi els resultats definitius, els meus ulls no van poder més i es van tancar. M’ha quedat una imatge gravada, la del telenoticiari del matí, ja que havia deixat la TV engegada, amb la cara d’Obama amb llàgrimes, pronunciant el seu discurs com a guanyador. Diguin-me sensible, però va aconseguir fer-me saltar les llàgrimes.
Per fi s’ha fet justícia en unes eleccions nord-americanes, per fi el sentit comú dels nord-americans, el qual molts dubtàvem que existís, s’ha imposat a les ànsies de poder i al conservadurisme d’altres. Ara si que podem dir que comença una nova etapa pels Estats Units i també per Europa, perquè no, i Espanya en sortirà realment beneficiada. Estic convençuda que les relacions entre Obama i Zapatero seran molt millors i això em dóna un gran plus d’esperança.
UNA NIT INTENSA I CURTA
Al principi, la nit semblava que s’allargaria, però al final, va resulta més curta del que tothom s’esperava. Ni efecte Bradley, ni resultats electorals ajustats, ni derrota inesperada. Tot va anar segons el previst.
Si alguna cosa feia preveure la victòria d’Obama era l’expectació generada aquí a Espanya. L’associació espanyola “Spain for Mc Cain” es va reunir al Hard Rock Cafe, però a 2/4 d’11 de la nit ja no quedava ni una ànima. En canvi, l’ambient era molt diferent en l’espai demòcrata escollit: El Círculo de Bellas Artes. Gent amb pancartes, amb cantarelles i sobretot amb molta esperança van esperar a que la victòria fos un fet imminent per abandonar el local. Però si aquí hi havia expectació a Amèrica hi havia bogeria i furor. Més de 71 milions de nord-americans van presenciar la jornada electoral a través dels mitjans de comunicació. Sembla que les eleccions nord-americanes hagin estat les “eleccions dels records” de la història dels Estats Units, ja que han comptat amb nivells de participació altíssims, espectacular mobilització durant la campanya electoral, nivells d’audiència inesperats i un resultat, com a mínim, esperançador.
MC CAIN I OBAMA, ELS PROTAGONISTES
Però si una cosa m’ha captivat ha estat la professionalitat d’ambdós candidats en aquesta magnífica nit electoral, un en l’assumpció de la derrota i l’altre en la consecució de la victòria.
El senador Mc Cain va ser el primer a sortir davant del públic que l’esperava per evidenciar la seva derrota a les eleccions i per felicitar al nou president, reconeixent la seva gran victòria. “El pueblo americano ha hablado y ha hablado claro. Es un honor deciros que he llamado al senador para felicitarle”. “No pienso perder ni un minuto de mi futuro en lamentarme. Llamo a todos los americanos que me apoyaron a que me sigan no sólo felicitando a Obama, sino ofreciendo a nuestro nuevo presidente toda su buena voluntad”. “Pese a nuestras diferencias, somos compañeros americanos y, creedme, no hay nada que me importe más”. “Es normal sentirse decepcionado esta noche, pero mañana debemos ir más allá”. Amb aquestes paraules plenes de cordialitat i sobretot de respecte per la decisió de milions de nord-amercians, Mc Cain va concloure el seu discurs. Sense dubte, una actitud envejable i del tot elogiable. Mc Cain ha actuat amb diligència i amb molta elegància i això m’ha deixat entreveure la gran personalitat d’un home que ha tingut la creu de tenir a Bush com a antecessor. Obama ha sortir clarament beneficiat de la mala fama de Bush i del seu govern, si no hagués estat així les coses per Obama no hauriem estat tan fàcils.
Però si m’hagués de quedar amb una imatge, em quedaria amb la d’Obama, sortint a l’escenari amb les seves petits filles i la seva dona. El que ja és nou president d’Amèrica va saber actuar amb serenitat i aplom i aquestes van ser les seves paraules cap a la figura de Mc Cain: “Esta tarde he recibido una llamada estupenda del senador McCain, que ha luchado durante toda esta campaña por el país que él ama. Un líder que ha hecho muchos sacrificios”. Obama ha sabut mantenir la professionalitat que l’ha caracteritzat durant tota la campanya, sense caure en el descrèdit ni les acusacions particulars cap als seus oponents i ha tingut una victòria merescuda. Fins i tot, s’ha atrevit a demanar a Mc Cain la seva col•laboració en el nou govern del país.
LES CARES DE LA VICTÒRIA
Si alguna cosa es podia esbrinar en els ulls d’Obama era l’optimisme i l’esperança per un futur millor, una esperança que per fi s’ha complert i que ara va de camí a la Casa Blanca. Un esperança que es dibuixava en tots i cada un dels rostres dels milers de persones que s’agrupaven al Grand Park de Chicago per celebrar la victòria del qui ja s’ha denominat com el nou “Martin Luther King”. Va ser espectacular la reacció de cadascun al sortir Obama a l’escenari. La gent cridava, somreia, plorava, només se sentia un cant: el del “yes, we can, yes, we can”. I és que l’eslògan de la campanya d’Obama ha cobrat ara més sentit que mai perquè per a tots aquells somiadors i idealistes que encara tenim la voluntat de canviar el món, aquesta victòria ha estat un pas de gegant cap a la glòria. Fins ara només ho somiàvem, ara podem dir-ho amb la boca ben oberta: “We can change the world”. I és que qui s’hagués pogut imaginar que després de segles d’humiliació i de menyspreu cap a la raça negra, un home negre s’erigís com a President de la primera potència mundial. Sembla surrealista senyors, però creguin-me no he vist res més real.
Espero que aquest optimisme que ens ha sabut encomanar Obama vingui acompanyat pel compromís de fer efectives totes les promeses. Ara és l’hora de crear junts una nova societat. Una societat caracteritzada pel progrés, la pau i el benestar mundial. Ja és hora que s’acabin les guerres i que comenci a fer-se política de debò.
Si em permeten modificar una mica la frase de les eleccions: “el canvi ha arribat no sols a Amèrica, sinó a tot el món”. Un dia després de les eleccions només se m’acudeix una paraula: gràcies Obama.
Aida Sinfreu
No hay comentarios:
Publicar un comentario