
Amb aquest titular el Washington Post desvetlla les intencions de l’expresident Clinton per ajudar la seva esposa a convertir-se finalment en Secretaria d’Estat
Les coses però encara no estan decidides. De fet, l’equip d’Obama investiga les finances de la fundació de l'expresident nord-americà Bill Clinton. Intenten saber si alguna de les donacions rebudes en temes com la lluita contra la sida podrien comportar un conflicte d'interessos en cas que Hillary es convertís en la nova secretària d'Estat.
Segons la cadena de televisió CNN, en una reunió, la setmana passada, Obama va demanar a la senadora per Nova York si estaria disposada a assumir el càrrec.
Obama i el seu equip estan interessats en l’energia i el talent innats de la senadora, però també temen que aquesta popularitat adquirida la faci anar pel seu compte. Ella ja compta amb un equip de seguidors propis i amb una gran experiència en política, per tant, això podria fer que el seu cap fos el més sortint de l’estrutcutra presidencial de Barack. A aquests handicaps si afegeix el fet que Hillary no volgués desvetllar les fonts d’ingrés de l’empresa del seu marit durant les primàries cosa que la posa en entredit.
A més, els experts en política nord-americana defineixen a l’esposa Clinton com a defensora de la Guerra d’Iraq i d’altres aspectes que no ajudarien gaire a la nova postura que pretén emprendre el president.
Una altra publicació afirma que l'equip del president electe està investigant les finances de l'expresident, i que no els hauria agradat el que han trobat. D’altra banda, aquesta informació ha estat posteriorment desmentida pels col·laboradors d'Obama.
David S.Broder, columnista de The Wahington Post tampoc aposta per la figura de Hillary i titula així la columna d’ahir dimecres A Force for Good -- but Not at State. Com assegura en aquesta frase: “It may be moot and it certainly is presumptuous, but I would be less than honest with readers if I did not say what I believe: Making Hillary Rodham Clinton the secretary of state in Barack Obama's administration would be a mistake”. Ell ho considera un error per diverses raons.Tot i això assegura que podria fer el treball prou bé i que admira el seu coratge i la seva enorme capacitat per fer campanya a favour de qui va ser el seu rival a les primàries, cosa que resumeix en aquest paràgraf: “I do not doubt that she could do the job -- and do it well. I have been a fan of the former first lady's since I covered her efforts for health-care reform 15 years ago. What I saw in the recent campaign for the Democratic presidential nomination was convincing evidence of her physical stamina and moral courage, and of her capacity to improve her own performance at every step of the process. I admired her readiness to endorse and campaign hard for Obama after her own candidacy fell short.”
David S.Broder, columnista de The Wahington Post tampoc aposta per la figura de Hillary i titula així la columna d’ahir dimecres A Force for Good -- but Not at State. Com assegura en aquesta frase: “It may be moot and it certainly is presumptuous, but I would be less than honest with readers if I did not say what I believe: Making Hillary Rodham Clinton the secretary of state in Barack Obama's administration would be a mistake”. Ell ho considera un error per diverses raons.Tot i això assegura que podria fer el treball prou bé i que admira el seu coratge i la seva enorme capacitat per fer campanya a favour de qui va ser el seu rival a les primàries, cosa que resumeix en aquest paràgraf: “I do not doubt that she could do the job -- and do it well. I have been a fan of the former first lady's since I covered her efforts for health-care reform 15 years ago. What I saw in the recent campaign for the Democratic presidential nomination was convincing evidence of her physical stamina and moral courage, and of her capacity to improve her own performance at every step of the process. I admired her readiness to endorse and campaign hard for Obama after her own candidacy fell short.”
Molts es preguntaran: “What, then, is the problem?” Doncs, el problema està en el fet que Hillary, entre altres coses, es va mostrar a favor d’una guerra que el president considera que ha de tenir un final immediat. “What Obama needs in the person running the State Department is a diplomat who will carry out his foreign policy. He does not need someone who will tell him how to approach the world or be his mentor in international relations. One of the principal reasons he was elected was that, relying on his instincts, he came to the correct conclusion that war with Iraq was not in America's interest. He was more right about that than most of us in Washington, including Hillary Clinton.”
Però Broder continua dient que malgrat això, si Obama l’esollís gaudiria del contactes que Hillary li pot oferir com a coneixedora d’aquest món.
Però, com afirma el columnista del Washington, l’última cosa que necessita Obama és una secretaria d’Estat que dugui a terme una política exterior independent. “The last thing Obama needs is a secretary of state carving out an independently based foreign policy. He needs an agent, not an author.” I acaba dient clarament que Hillary n és la persona encertada per assumir aquest càrrec: “Clinton is the wrong person for that job in this administration. It's not the best use of her talents, and it's certainly not the best fit for this new president.”
Tot i així, la senadora segueix sent la preferida per al càrrec, tot i que als sectors més d’esquerres això no agradi gaire. Recordem que durant les primàries, Hillary va titllar Obama d’”inexpert” i “ingenu” en matèria de seguretat nacional, cosa que ell en cap moment li ha recriminat.
Seguint amb el tema, ahir a El Periódico sortia una enquesta en què es demana a la població catalana si veuen Hillary Clinton com a candidata adequada per a formar part de l’equip del nou president dels EUA. La resposta ha estat massivament un sí (amb un 71% dels vots).
Com veuen opinions per a tots els gustos i per a tots els colors. Malgrat tot la incorporació d’una dona com Hillary es presenta com un element un tan conciliador amb els governs anteriors i, per tant, un element que juga en contra d’aquesta voluntat de canvi que tan propugnava Obama durant la campanya. No dubto de les qualitats de la Clinton, però per damunt de tot hi ha les promeses i les voluntats dels milers d’electors que en el seu moment ja van dir que no a Hillary (en les primàries). Per tant, no seria més lògic preguntar d’alguna forma a la població nord-americana si ells hi estan a favor?
El que està clar és que ha arribat l’hora que Obama comenci a complir promeses i projeccions i l’elecció d’un o altre Secretari d’Estat és una elecció que portarà indubtablement enormes conseqüències.
Aida Sinfreu
No hay comentarios:
Publicar un comentario