Les claus del documental

L’elaboració d’un documental és un procés laboriós i que requereix una preparació i el seguiment d’una sèrie de consideracions bàsiques, entre les quals hi ha l’elaboració d’un mapa conceptual (una xarxa interrelacionada dels conceptes que hi apareixeran per donar a l’espectador una idea més clara de quins temes es tractaran i quines relacions s’establiran entre ells).

En primer lloc, un documental és un gènere que no necessita d’una referència noticiosa. No és per tant, un reportatge ni una crònica d’un esdeveniment que és del tot actual. Aquest gènere vol anar més enllà i proporcionar als espectadors una informació de qualitat, per la qual cosa es duu a terme una investigació en profunditat sobre el tema tractat. Un documental sobre una problemàtica ha de poder emetre’s tan ara com d’aquí 15 dies, per tant no hi solen aparèixer referents temporals clars.

Junt amb aquesta explicació en profunditat que busca el documental apareix l’anomenada dimensió explicativa, és a dir, que permeti argumentar i seguir un procés lògic en l’explicació dels temes. Un documental com un producte comunicatiu que es propasa a l’audiència té com a finalitat principal explicar quina és la problemàtica, quines en són les causes i quines conseqüències se’n podrien derivar. Cal, per damunt de tot, una bona explicació sobre el tema a tractar. Aquest gènere és el gènere interpretatiu per excel·lència, tots el temes necessiten d’un cert posicionament i d’una determinada interpretació sempre amb un enfocament centrat en el perquè de la situació (enfocament causal). És per tant el gènere de la didàctica perquè el seu objectiu és ensenyar alguna cosa més a l’espectador que no sabia sobre el tema, donar-li les claus per entendre el fenomen o proporcionar-li una informació molt més acurada de la que disposava fins al moment. Es busca la compenetració amb l’espectador per facilitar-li en tot moment la comprensió del tema que se li presenta.

Normalment la majoria de documentals ofereixen una temàtica cultural (a mig camí entre allò política, allò social i allò econòmic) que consisteix a analitzar situacions que reflecteixin els codis no escrits de la societat ni regulats per la llei i, en general, el conjunt de normes morals que no han estat formalitzades, però que regulen la nostra convivència i les nostres relacions socials. Per tant, un bon documental ha d’aconseguir reunir implícitament aquests codis interns de la societat i oferir-ne la seva pròpia visió. Una visió documentada i veraç.