El mètode periodístic: un mètode adequat per a l’educació?

Des de fa molt temps la creació de diaris no tan sols és una tasca de les redaccions periodístiques sinó de molt cursos d’educació secundària i fins i tot de batxillerat. Molts professors impulsen els alumnes a la creació de diaris durant l’exercici d’alguna assignatura. Els docents creuen que preguntar-se el què, el com, el perquè i el quan d’una qüestió és una bona forma d’ensenyar als seus alumnes i a la vegada una molt bona forma d’aprendre. A més, aquesta tasca permet també desenvolupar les habilitats comunicatives dels alumnes, les seves aptituds redaccionals, una actitud més crítica amb les coses, les seves ganes d’investigar i sobretot, d’estar actualitzat i conèixer què és el que passa al món i al nostre voltant.

Com deiem aquesta pràctica ha estat generalitzada durant el darrers anys a la gran majoria de centres escolar i augmenta cada curs. L’impulsor d’aquesta metodologia va ser Célestin Freinet, pedagog francès, que va introduir a mitjans del segle passat la confecció d’un diari a la es seves classes com un sistema per aprendre a treballar en equip i basat en incentivar l’interès dels alumnes per l’actualitat i la docència.

A la iniciativa del professorat s’hi ha sumat darrerament la d’algunes empreses periodístiques que a través de tallers o concursos posen a disposició dels centres escolars les eines perquè els alumnes puguin confeccionar la seva pròpia publicació.

Una de les iniciatives més conegudes arreu de la Península és la del País de los Estudiantes, un programa d’activitats lúdiques i didàctiques promogut pel diari El País i ENDESA que proposa als alumnes l’elaboració d’un diari amb un programa informàtic senzill i un de disseny. L’objectiu principal del País de los Estudiantes és acostar la premsa als adolescents i fer-los adonar de la importància social que tenen els mitjans de comunicació .

Internet ha canviat també les formes d’ensenyar i aprendre. Tot i que hi ha nombroses publicacions escolars en format imprès, el número d’edicions educatives per Internet les supera de llarg. La facilitat de crear un blog, contrasta amb la dificultat que té compaginar una publicació impresa, editar-la i dissenyar-la. Hi ha nombroses iniciatives educatives si es navega per la Xarxa. Algunes de les més destacades són El Planeta Educatiu o els premis Espiral. Però, d’altra banda, són molts els professors que opten per elaborar un blog per a l’aula i incentiven els alumnes a participar-hi La facilitat amb què docents i aprenents poden dominar les eines que ofereix Internet han fet que els blogs s’hagin convertit en eines indispensables per a molts centres.

¿És, per tant, el procés periodístic una bona metodologia per l’educació?

Conèixer i practicar el procés periodístic com un procés d’aprenentatge i d’educació personal és útil tant per alumnes com professors. Els docents aconsegueixen despertar els interessos dels alumnes, les seves inquietuds i els seus sabers amagats i els adolescents troben en l’actualitat un aparador que canvia constantment i que fa que els continguts educatius no siguin monòtons i molt menys avorrits. A més, també s’aconsegueix que els alumnes aprenguin a escriure com els professionals i que per tant s’aspressin amb més claredat, rapidesa i precisió. A la vegada que desenvolupen noves habilitats de comprensió de lectura, de selecció de la informació i poden arribar a conèixer on estan els límits de la llibertat d’expressió i com respectar-los. Tots aquests nou aprenentatges contribueixen a convertir l’alumne en un ciutadà molt més crític amb la informació en una societat que està en un moment d’ infoxicació comunicativa (intoxicació per la sobreabundància dels missatgeS informatius).